Sant Crispí era el patró dels sabaters.

Hi ha una corranda molt curiosa que ens diu:
Els dilluns són maleïts,
El dimarts resta com resta,
Tots els sabaters fan festa
Per por de punyir-se els dits.
I és que conten que en un dilluns va caure una centella al vetllador d'uns sabaters i tots van quedar morts a l'acte, per això en aquest dia mai més no han volgut treballar.
Per aquest motiu, qui no treballa en dilluns es diu que fa dilluns de sabater. De fet, si no treballaven és perquè els sabaters treballaven en diumenge les feines urgents i dilluns reposaven:
Els sabaters, els dilluns ganduls i tota la setmana mentiders.

Mitges soles i talons i pedaços per les vores,
Mitges soles i talons i pedaços pels cantons.
Mitges soles ben posades pels casats i les casades,
I talons de quatre vores per les noies casadores.
Ara passa el sabater; apa noies, apa noies;
Ara passa el sabater que les adoba molt bé.

Crit tradicional de sabater pegot ambulant que es sentia pels carrers de Gràcia i de Sants a principis del segle XX.