Fins que no s'inventà el calendari els homes anaven d'allò més preocupats esperant el dia de repòs. No hi havia manera d'encertar-lo mai, sempre es descomptaven. Fou el Rector de Vallfogona qui trobà la solució: cada dia feia un cistell i, quan en tenia sis, sabia que l'endemà era diumenge. Arribada la festa, deia missa, venia els cistells i, altra volta a fabricar-los.

Però vet ací que tenia un escolanet d'allò més trapella. Un dia, aquest li amagà un dels cistells. Arribat el diumenge, el rector es posà a la feina diària. Així enfeinat trucaren a la porta:

- Mossèn, que no dieu missa avui?

- No és pas diumenge, avui. Mireu: tant sols he fet cinc cistells.

Els va costar molt fer-li veure que havia errat els comptes. Tot foren discussions fins que l'escolà confessà la seva malifeta. El rector, doncs, no tingué més remei que baixar a l'església i digué als feligresos, des del peu de l'altar estant:

- Us faré un predicot que us valdrà per un missot.

I els endegà un sermó que a hores d'ara encara no l'ha acabat.