Diuen que van ser els babilonis els que instauraren una setmana planetària, relacionada amb els set planetes coneguts fins aleshores, sol i lluna inclosos. Els grecs els ordenaren d'acord amb la distància que els separa de la terra: Saturn, Júpiter, Mart, Febus (el sol), Venus, Mercuri i Diana (la lluna). Cada planeta donà el nom al dia que li era consagrat.
Els romans, que posaven déus a tot, no podien deixar les hores sense i les posaren sota el patronat de les divinitats poderoses dels set planetes coneguts. Els déus eren set i les hores vint-i-quatre i per no afegir més déus, van decidir fer-los-hi fer hores extraordonàries, per això cada set hores repetien amb el mateix ordre. De les propietats del 7 i vint-i-quatre, nombres primers entre sí, en resultà que la primera hora de cada dia era protegida per una divinitat diferent. A la llarga arribà a fixar-se a la memòria del poble, el nom del déu que protegia la primera hora. Per recordar l'ordre dels dies de la setmana s'instaurà l'estrella màgica:

El catolicisme canvià el nom de Saturn pel nom hebreu Sàbat i el de Febus per Dominica o dia del Senyor. I així quedaren els dies de la setmana tal com els coneixem avui. I quin va ser el dia festiu? Doncs molt senzill:

El dilluns va dir al dimarts
Que passés per cal dimecres
I preguntés al dijous
Si era veritat que el divendres
Havia dit al dissabte
Que era festa el diumenge.