Conten que temps era temps, a l'Empordà no coneixien els albercocs. Vet ací que un pagès, en conèixer-els, va pensar que seria un bon negoci dedicar-se a la producció d'aquest fruit. Va plantar un munt d'albercoquers i es dedicà a la seva comaercialització. La fruita novella fou molt ben acollida. El pagès en venia tanta com en collia i la gent acudia a ell per tota la contrada per tal de comprar-li'n esqueixos i de saber com s'havia de conrear. L'home es va fer ric i es féu construir una casassa. Al damunt de la llinda s'hi féu gravar la inscripció següent:

Mira, mira, i no em tocs, que sóc feta de bricocs.

Els "bricocs" era tal com anomenaven els albercocs a l'Empordà. Ja podeu pensar que la casa passà a ser can Bricocs.