El quart dia de la setmana estava consagrat
a Júpiter. Júpiter era fill de Saturn i pare de
tots els déus, rei dels homes, déu de la tempestat
i de tots els déus. Amb aire noble, altiu i majestuós
hom el veu assegut al seu tron. Té els cabells llargs,
la barba espessa i sedosa, duu elceptre a una mà i en l'altra
branda el llamp. Als seus peus una àliga asseguda. Tot
en la seva actitud revela la força i la puixança
del senyor de l'univers.
El dijous és tingut per molt favorable
en sentit general.
El dijous és considerat com a dia
de mitja festa. S'hi solen celebrar la major part de les manifestacions
expansives dels dies feiners. La tarda del dijous, els minyons
no anaven a escola, celebraven sant Tomàs, patró
de la gent d'estudi. Les minyones tampoc treballaven, per aquest
motiu es tenia per dia de festeig.
Dels somnis que hom té en dijous,
no en falla cap. Però, si està núvol, no
tenen valor.
No oblidem la setmana dels tres dijous,
que és la setmana que passa tot allò que no passarà
mai. I com que s'escau a mitja setmana, rep el nom de sant Mitger.
|