La setmana laboral
La creació del món
De Jesús i sant Pere
Del rector de Vallfogona
El nom dels dies
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Diumenge
Setmana d'enamorats
la setmana de l'estudiant
La setmana del mandrós
La setmana a pagès
La setmana del jornaler
Setmanes del fil i l'agulla
La setmana del sabater
PAREMIOLOGIA CATALANA
DISSABTE

El sisè dia de la setmana estava dedicat a Saturn. Saturn o Cronos, el temps, era fill d'Urà, el déu més antic de tots, i de Cibele, la Terra, era el déu protector de l'agricultura. Hom el representa com un vell robust que camina a grans gambades. Porta el cap pelat i una llarga barba. Duu una dalla a la mà esquerra i a l'altra, un rellotge de soora o un rem.

Entre els jueus, el dissabte, és el dia festiu de cada setmana, celebren en Sabat.

El dissabte és considerat com a bon dia, i molt adequat per començar negocis i empreses, perquè es creu que assoleixen un bon fi. Entre els treballadors rep el nom de dissabte piadós, perquè es cobra el salari o setmanada i, al mateix temps, perquè és precursor del diumenge.

El dissabte és també anomenat dia de les bruixes, perquè es creu que en aquest dia celebren llurs reunions al punt de mitjanit; i perquè cap mortal no iniciat pugui acostar-se en el lloc de llur assemblea, desencadenen fortes ventades en totes direccions, les quals fan impossible l'accés al cim on elles es troben.

Lo sol ja se'n va a la posta,
Les gallines al joquer,
Les donzelles a retiro
I els fadrinets, al carrer.
 

 

REFRANYS DEL DISSABTE

No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni casada sense pena, ni prenyada sense dolor.
No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense consol, ni vaixell sense bandera, ni tristor sense consol.
No hi ha dissabte sense sol, ni donzella sense amor, ni vell que no hagi estat valent.
No hi ha dissabte dins de l'any que el sol no vejam.
Si plou en dissabte, de set dies no para.
Cada dissabte Sant Felicià, plega la feina i a parar la mà.
Quan dissabte és arribat, plega, Pere, i paga, Bernat.
El dissabte al vespre, a cobrar el sou i alçar la testa.
El dissabte, Santa Ràbia, patrona dels menos, i Santa Glòria, patrona dels més; i el dilluns és al revés: Santa Glòria, patrona dels menos. i Santa Ràbia, patrona dels més.
El dissabte és el dia més curt de la setmana.
Dissabte és dia rod¢.
Dissabte, Santa Creu; ("Creu", per "diners" perquè es cobra) diumenge, a Igualada, (hom ho gasta tot) i dilluns a Manlleu. (a manllevar)
Qui juga en dissabte té mal diumenge.
Dissabte a dia tres, el millor mes.
No és nat ni naixerà qui en dissabte els cent anys veurà acabar.
Nadal en dissabte, porta recapte, Nadal en diumenge porta revenja.
El qui mor en dissabte, la Mare de Déu l'espera.
Un mort en dissabte, un altre en capta; un mort en diumenge, un altre en menja.
Casament en dissabte, mal de recapte.
Qui dissabte balla diumenge dorm.
El bon diumenge comença el dissabte.
Qui dissabte vetlla, diumenge dorm.
Qui dissabte balla, diumenge baralla.
Bon dissabte, mal diumenge.
Dissabte i dimarts, dies de desesperats.
Qui no té la vespra, no té la festa.
Qui comença la folga el dissabte al vespre, té mal diumenge.