Treballar per altri és mala feina, sobretot si es va a jornal. S'acostumen a fer les feines més dures i mal pagades. A jornal vas, pobre seràs. És normal que es treballi amb desgana i es busqui la feina d'en Galvana: buscar postes de sol i caps de setmana. Les setmanes del jornaler bé que ho demostren. El que fa que la gent compleixi amb els tractes és que feina acabada, feina pagada, ja que jornal pagat, al camp va molt cansat. Però de vegades això porta problemes al jornaler. Veiem-ne un cas que em contaren :

Conten que el vell de Can ..., una masia d'un poblet del Vallès, era home de bromes fortes. Ric pagès, acostumava a llogar temporers per fer les feines pesades i era conegut pels cerdans que baixaven de muntanya per llogar-se a la fangada dels camps per la tardor. Vet ací que un vespre, sortint del cafèi dirigint-se cap a casa seva, es topà amb un grup de cerdans acabats d'arribar a vila que cercaven amo per llogar-se.
- No tindríeu pas feina per a uns bons fangadors?
- Bé pou que en tinc. El camp del torrent necessita una bona fangada. És aquímateix. Si em seguiu us el mostraréi, demà. amb els primers raigs de sol, ja us podreu posar a la feina.
S'encaminaren tots plegats xanet xanet cap al camp.
- Una cosa us he de dir, però. Mon germà és un xicot que no hi toca gaire i creu que aquell camp és seu. No hi feu cabal. No és gens perillós però no el contradieu. Dieu que sí, que bé, però vosaltres a la feina. Prou que us amenaçarà, però no patiu. Acabeu-me la feina i al vespre ja en parlarem al cafè.
Vist el camp, s'acomiadaren. L'endemá, a trenc d'alba, ja estaven els tres cerdans fanga que fangaràs. I així s'anà escolant el matí.
- Ei! Què hi feu aquí? Sortiu del meu tros!!
Els cerdans alçaren el cap, i, creient que era el germà boig del propietari, es posaren de nou a la feina, sense fer-li cas.
- Qui us ha dit que em fanguéssiu el camp? No us penso pagar, jo.
Ells que segueixen fent llur feina. Aquell home, en veure que no se l'escoltaven, girà cua, no sense haver-los avisat:
- Bé, feu el que volgueu, però de diners no en veureu ni cinc.
Cap al tard, enllestida la feina, anaren a passar comptes amb l'amo. No trobant-lo al cafè, tal com havien quedat, preguntaren per ell. Gran fou llur sorpresa quan el cambrer els senyalà. el veritable propietari del camp que es trobava prop d'ells. Bé prou es queixaren que havien treballat dur durant tot el dia, que els havien ensarronat de mala manera però que es mereixien la paga. L'altre els digué:
- Bé prou que us he avisat i vosaltres heu continuat. Jo no us he pas llogat.
I es girà sense voler sentir més raons. Els cerdans havien treballat de franc.