La llargada del dia
Tots els refranys
Faetont, el fill d'Hèlios
Dades astronòmiques
El sol com a rellotge
Jorns i Jornals
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
PAREMIOLOGIA CATALANA
EL SOL, EL RELLOTGE DE SEMPRE

Així com ara el temps que passa ens vé donat pel rellotge i pel calendari, i preferim la il·luminació d'una bombeta, sense parar compte si és dia o nit, temps ha el rellotge estava penjat al cel. El sol, a més d'escalfar-nos i d'il.luminar-nos, també ens marcava les hores i el calendari. Tot i que funciona com el primer dia, poc cas en fem d'ell. Anem a toc de rellotge i tant és si és clar com fosc, nosaltres fem la nostra via. La dita de l'avi, Per Tots Sants els dies són germans, s'ha fet extensiva a tot l'any, ara, i en tot temps, tant a l'escola com en les diferents feines, oficis i professions, al camp o a ciutat, els dies són germans. Poc importa tenir més o menys claror natural, focus, bombetes i fluorescents ens permeten allargar la jornada laboral a l'hivern i, a l'estiu, el sol ja no ens desperta. A l'hora es plega i, al matí, com qui sent ploure.

Temps ha, el sol, de dalt estant, regia el creixement de les plantes, els tarannà dels animals i la vida quotidiana dels homes. La paremiologia popular se'n fa ressò.

Pel Gener, així que matineja, ja vespreja.
El Febrer ja és jornaler.
Pel Març és jornalàs.
D'es Bril, en bon matí, hi fa de bon dormir.
Pel Maig, a fer migdiada vaig.
Pel Juny, molt sol i molta son.
Juliol, l'amo del sol.
A l'Agost, a les set ja és fosc.
Pel Setembre el dia duu espardenyes.
En arribar l'Octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen.
Quan acaba el Novembre, l'hivern entra.
Pel Desembre gelades i nevades i llargues matinades.

De sol a sol va una jornada completa farcida de moments encadenats que clamen ésser distingits i diferenciats els uns dels altres. Ja de ben antic preocupà aquest afer fent barrinar a fons el magí dels homes. Després de treure el fum del cap buscant una solució, clamaren al cel alçant la vista al firmament i contemplaren el llarg recorregut del sol marcant unes posicions ben determinades i diferenciant cada un dels moments del dia: el sol a llevant, matí; el sol a migjorn, migdia; el sol a ponent, tarda. Fosos els ploms del cel, sortia el sol dels gitanos (la lluna) i els estels per aclarir una mica les tenebrors de la nit.

 
Solstici d'hivern
Equinocci de primavera
Solstici d'estiu
Equinocci de tardor
 
Nadal
Sant Josep
Sant Joan
Sant Miquel
0 h
MITJANIT
MITJANIT
MITJANIT
MITJANIT
1 h
MATINADA
MATINADA
MATINADA
MATINADA
2 h
3 h
4 h
ALBA - 4h 17m
5 h
ALBA - 5h 53m
MATÍ
ALBA - 5h 47m
6 h
MATÍ
MATÍ
7 h
ALBA - 7h 14 m
8 h
MATÍ
9 h
10 h
11 h
12 h
MIGDIA
MIGDIA
MIGDIA - Migdiada
MIGDIA
13 h
TARDA

TARDA - Bernar

TARDA - Berenar

TARDA - Berenar

14 h
15 h
16 h
POSTA - 16h 26m
17 h

NIT - Vetllades

POSTA - 17h 47m
17 h
POSTA - 18h 04m

NIT - Vetllades

19 h

NIT - Vetllades

POSTA - 19h 28m
20 h
NIT
21 h
22 h
23 h
24 h
MITJANIT
MITJANIT
MITJANIT
MITJANIT