Quin personatge més peculiar aquell que neix, creix i mor en un dia. Els grecs el batejaren Hèlios, nascut dels amors fraternals d'Hiperió, un dels titans, i Tea, una titànide, fills aquests d'Urà, el cel estrellat i de Gea, la mare Terra. Germans seus eren Eos, l'Aurora, i Selene, la Lluna.

Cada dia, Hèlios, encasquetat i recobert d'or i pedres precioses, s'enfila al seu carro d'or i pedreries tirat per quatre briosos cavalls de crinera daurada: Flegont l'ardent, Aeont el resplandent, Pirois l'igni i Eoo l'albor. Quin gloig, al matí, quan surt tot radiant per llevant per recórrer el firmament cap a ponent expedint llum i claredat per tot el món! Al vespre, cansat del llarg viatge diurn, s'enfila a la barca que el retornarà de nou a llevant, bressolada per les aïgues del seu oncle Oceà, el riu que encercla el món. Allà reposarà en el seu palau esperant el moment d'enfilar-se de nou damunt la seva quàdriga per guiar-la a través del camí solcat d'estels. Que difícil és l'ofici d'àuriga del carro del sol!

Conta Ovidi que dels amors d'Hèlios amb l'oceànide Clímene nasqué Faetont. Aquest veié la primera llum en la cort del rei etíop Mérope ja que sa mare es casà amb ell abans d'infantar. Poc coneixia la seva ascendència el jove príncep i visqué com a tal, sense preocupacions, fins que, un dia, ja gran, Clímene li revelà la identitat del seu veritable pare. Pobre Faetont! A partir d'aquell moment ja no pogué treure els ulls del cel contemplant embadalit l'àuriga d'or recórrer magestuosament el firmament. De nits, somniava amb aquell carro i s'imaginava a ell mateix conduint-lo per sobre dels núvols.

Un dia decidí anar a cercar al seu pare per demanar-li poder acomplir el seu somni. Fugí de vespre i s'encaminà cap a llevant, cap al palau del seu progenitor. Va ser feina de poques paraules convèncer al seu pare que el deixés guiar aquella magestuosa quàdriga.Quin goigs trobar-se menant el carro del sol! Massa delit tenia en marxar per sentir els consells d'Hèlios que li deia que seguís les roderes marcades dia rera dia. Així que es trobà suspès a l'aire, els signes del Zodíac l'espantaren i perdé el control dels cavalls que, desbocats, s'atansaren massa al firmament cremant part d'ell formant el que ara coneixem per Vía Làctea o Camí de Sant Jaume. En voler corregir la trajectòria de la quàdriga, girà en rodó i l'encarà a la terra. El carro passà tan a ran d'aquesta, que en dessecà una part deixant a tots els habitants amb la pell torrada.

Zeus, des del Mont Olimp, s'esverà en veure tants desastres, volgué evitar més destrosses i li envià el seu raig fulminant. A l'instant el pobre Faetont caigué mort al riu Erídan. Allí el recolliren les seves germanes, les Helíades, totes elles molt desconsolades. Zeus, en veure llur dolor, les convertí en salzes que encara ploren la pèrdua de llur germà prop dels rius.