Sempre s'havia pensat que la Terra era el centre de l'Univers i que tots els astres giraven al voltant d'ella fins que va arribar un tal Copèrnic i va engegar a dida totes aquestes creences. La Terra es mou, va dir, és el sol qui resta quiet. Més que dir-ho, ho va xiuxiuejar, no fós cas que tal afirmació arribés a l'orella papal. La Terra era el centre de la Creació i no podia passar a un pla secundari. Fou Galileu qui ho pregonà als quatre vents i la Inquisició li passà factura. De fet, aquest parell la van encertar de ple, malgrat la Santa Església, i revolucionaren el món. Darrera d'ells una munió d'astrònoms seguiren els seus estudis fins arribar als nostres dies en que savis ens diuen que la Terra viatja a través de l'espai rodolant al voltant del sol i seguint-lo per la nostra galàxia.

Traduit en xifres, als astrònoms els encanta quantificar-ho tot, ens donaria que la Terra gira al voltant del seu eix a raó de 1.670 Km./h. en un punt situat a l'Equador, que ens dóna el dia. Viatja també al voltant del sol a raó de 106.200 Km./h que ens dóna l'any de 365 dies 5 hores 48 minuts i 46 segons. Tot el sistema solar es desplaça al voltant del centre de la galàxia a raó de 69.200 Km./h. que no ens dóna res que ens afecti.

Anem a veure com funciona tot això i la importància que té la inclinació de l'eix de la Terra que forma un angle de 23'5 graus aproximadament amb la perpendicular al pla de l'òrbita terrestre al voltant del Sol. Aquest eix està dirigit a l'Estel Polar. La inclinació de l'eix fa que la Terra, segons la seva posició, ensenyi al sol l'hemisferi Nord, l'Equador o l'hemisferi Sud. Així, quan li ensenya l'hemisferi sud, els raigs del Sol són perpendiculars a aquest i els seus habitants pateixen l'estiu mentre que els de l'hemisferi Nord, que reben els raigs de costat, passen els rigors de l'hivern. A l'altre extrem del recorregut és l'hemisferi Nord qui gaudeix de la perpendicularitat dels raigs solars i els seus habitants poden anar a la platja mentre que els del Sud més val que no es moguin de la vora del foc. En els punts intermitjos el Sol és perpendicular a l'Equador i tenim les dues estacions intermitges: tardor i primavera o primavera i tardor segons on passem els nostres dies.

Cal notar però que la zona central de la Terra, la més propera a l'Equador, de fet sempre tenen el Sol quasi perpendicular, el que els porta a tenir les estacions poc diferenciades, només en tenen dos. Aquesta regió és la compresa entre els dos tròpics, separats 23'5 graus aproximadament cap al Nord o cap al Sud respectivament del paral.lel més llarg del globus terraqui.

D'altra banda els pols passen llargues temporades sense veure la claror del Sol ja que durant mig recorregut li donen l'esquena. Són les zones compreses entre els paral.lels 66'5 Nord (Cercle Polar Àrtic) i el 90 i entre els 66'5 Sud i 90 (Cercle Polar Antàrtic), són els casquets polars.

Catalunya, en estar situada entre els 40 i 44 graus de longitud Nord aproximadament, fa que tingui ben diferenciades les quatre estacions. Aquesta inclinació de l'eix és també l'orígen dels llargs dies d'estiu i de les tenebroses i inacabables nits d'hivern.

A Catalunya tenim en Sant Joan el dia més gran amb 15h. i 10 minuts de Sol i la nit de Nadal la més llarga de l'any amb 14h i 50 minuts, de Sol post a Aurora següent. De Nadal a Sant Joan mig any cabal i sis hores de variació de durada de Sol. Sant Josep i Sant Miquel marquen els dos equinoccis, el de primavera i el de tardor, amb dies i nits de dotze hores.

Però tan se val si nosaltres no notem els moviments de la Terra i en canvi veiem girar el Sol. De fet l'Einstein ens diu que tot és relatiu, que si de dos cossos l'un d'ells es belluga, sempre veurem moure's el segon, si estem situats sobre el primer. El cas és que els moviments de la Terra, situats nosaltres en ella, els veurem transmesos d'alguna manera o altra al Sol.

De fet, sempre hem vist sortir el sol per llevant, enfilar-se cel amunt a migjorn i anar a tancar els ànecs a ponent. Aquest moviment el veiem ben majestuós a l'estiu i molt tímid a l'hivern. Aquesta és l'observació dels nostres avantpassats i la que ha regit la seva vida quotidiana, quedant reflectida en la paremiologia popular.