Exvots i miracles 6

Però una cosa és no complir el vot i una altra molt diferent la picaresca amb què a voltes es complia. La història que em contaren a la vora del foc no ens diu si la Verge es molestà o bé somrigué.

Vet ací que una família passà un tràngol d'allò més delicat i demanaren a la Verge de Montserrat que si els treia de l'embolic, anirien tota la família al santuari a peu, amb cigrons a les sabates. Sembla ser que la Verge els escoltà i els concedí la petició. I vet ací que tota la família, del més gran al més xic s'ompliren les sabates de cigrons, se les calçaren i, apa-li, cap a Montserrat falta gent. Pel camí tot eren ais i uis, però tots, amb una voluntat de ferro seguiren endavant. Al cap de poc observaren al vailet de la casa que, amb les mans a les butxaques avançava amb pas segur, de la seva boca no sortia cap queixa, més aviat un murmuri que tenia més a veure amb una tonada alegre que amb un gemec de dolor. El pare se li encarà i li preguntà:
- I do, Joanet, que vols faltar a la nostra prometença? Que vols faltar a la Verge? Com és que no t'has posat els cigrons a les sabates?
- I si, pare, que me'ls hi he posats!
- I com és que no et fan mal? Que li has fet una altra prometença a la Verge perquè no te'n fessin?
- No, només que me'ls he posats cuits.