Tot ex-vot amaga tres moments immutables: el primer és el moment en què l'home admet la seva impotència per resoldre el fet que està vivint, el segon és el que implora ajut a la divinitat fent-li la prometença i, el tercer, el de l'acompliment d'aquest vot.

En el retauló queden pintats els dos primers moments, i el tercer queda palès en el moment en que la presentalla llueix al cambril del sant o de la verge de torn.

No sempre però queden tan clars els tres moments. De vegades només s'escenifica el moment del perill en que l'home té la necessitat d'implorar ajunt a la divinitat; d'altres, només es veu el moment d'implorar que també es pot interpretar com a moment d'acció de gràcies pel bé rebut.Tot ex-vot amaga una història, una tragèdia que molts cops desconeixem, bé perquè qui l'ha feta pintar no vol que es conegui, bé perquè la història és massa complexa per poder-la plasmar al retauló, o bé perquè el pintor no té la tècnica ni els recursos necessaris per poder narrar-la més explícitament.

A partir d'aquest punt podríem agrupar els ex-vots en cinc grans grups.

Retaulons on només es veu l'orant.

Aquí l'orant pot estar donant gràcies per un bé rebut, però també podria representar el moment d'implorar l'ajut diví. Al darrere no hi ha cap tipus de paisatge. És a finals del segle XIX quan es comença a pintar el segon terme. Fins aquesta data només es pinta l'essencial. En el ratauló de la dreta podríem dir que es vol mantenir l'anonimat del fet.

Retaulons on es veu l'orant i darrere un paisatge, rural o urbà.

En retaulons de finals del segle XIX ençà, la pintura del darrere podria ser circunstancial, aliena al fet pel qual es regracia al sant, però també podria ser el motiu de l'ex-vot ja que és molt possible i probable que el motiu del prec fós una collita malmesa, uns arbres que han sofert les inclemències del temps, en fi, una futura collita possiblement perduda o algun altre motiu que es pogués confondre amb un paisatge.

Retaulons on es veu l'orant i l'escena que ha donat peu a l'ofrena.

En aquest cas la interpretació generalment és més fàcil, però no infal·lible. En l'escena humana es diferencien dues parts: la de l'orant que implora el favor del sant i la de l'escena motiu del prec. Moltes vegades el personatge que implora el do, també surt en l'escena motiu de la demanda, com es pot veure en l'exvot de l'esquerra.

d.- Retaulons on només s'escenifica la desgràcia.

En aquest cas, com en l'anterior, en l'escena podem interpretar la desgràcia que ha motivat l'ex-vot. En el cas del de la dreta dues mules que estaven llaurant s'han ferit amb l'arada. El pagès intenta controlar-les mentre les dones s'apropen amb mocadors a la mà per guarir-les.

Retaulons on hi ha l'estampa del sant i/o un escrit.

Aquest grup seria una mena de calaix de sastre on vindrien a parar tots aquells ex-vots que no tenen cabuda en els altres apartats, però bàsicament són aquells en que només apareix el sant, pintat o en estampa, o bé amb un escrit donant gràcies. Cal tenir present que amb l'aparició de la fotografia, poc a poc s'ha anat deixant de banda la pintura i s'ha passat a la fotografia del beneficiat i, de vegades, amb una explicació del succés.