En lo any 1694, Nadal Centell d'edat de vuit anys, fill de Joan Centell i d'Elena Centell, cònjuges de Balaguer, al temps de l'estiu, al mes d'agost estava sobre un carro al carrer del Miracle, jugant entre altres minyons, en lo qual carro hi havia blat; al que estaven jugant es trabucà lo carro donant la volta fins a terra, i lo sobredit minyó caigué devall lo carro, i tot lo pes li donà sobre d'ell, perquè la palmella, la qual era de ferro, li pegà al mitg de l'esquena, essent veritat que lo minyó estava en camisa. Reclamaren a la Mare de Déu del Miracle, i no prengué ningun dany. Se veu lo miracle patent perquè naturalment lo gran pes del carro i lo ferro li havia de partir l'esquena. Pintaren un quadret del miracle, i lo portaren a l'Eglésia de Nostra Senyora, ahont està. Així ho testifica Anton Piqué, padrastre del minyó en presència mia, i d'Andreu Sancho, pagès, als 28 d'octubre del any 1698. Lo minyó viu avui, i tots alabaren a Maria Santíssima, quan tragueren de devall del carro al sobredit minyó, perquè pensant lo gran pes del carro havent-lo pres de mitg a mitg, que l´hauria partit l'esquena i lo hauria mort. Quan lo reconegueren i trobaren sense mal algun, donaren repetides gràcies a esta Celestial Senyora.