No totes les peticions acabaven amb un ex-vot que es penjava al santuari. Hi havia moltes maneres de donar gràcies a la divinitat. Mirem sinó l'orígen de la festa de Sant Medir del barri de Gràcia de Barcelona:

Trobant-se greument malalt un forner que vivia al carrer Gran de Gràcia, més a vall de la Fontana, anomenat Josep Vidal i Granés, que era fill de Sant Cugat, féu prometença al seu patró, Sant Medir, que si arribava a curar-se aniria a donar-li les gràcies a la seva ermita, a l'altra banda de La Rabassada. I això va prometre fer-ho cada any, muntat a cavall, tocant un timbal i un sac de gemecs alternativament, el mateix dia de Sant Medir, el 3 de març; i el primer any, després de curat, fou el 1830, i els anys següents el van acompanyar bon nombre de familiars i veïns fent molta gatzara i formant una bona colla.

(De la literatura popular vuitcentista)