A la una canta en gall,
a les dues la gallina,
a les tres el rossinyol
i a les quatre ja és de dia.
Al sol li diuen Llorens
i a la lluna Margarida;
ella fa claror de nit
i el sol la fa de dia.
PAREMIOLOGIA CATALANA
19 D'AGOST
Santoral Sant Magí
Diades Dia Mundial de l'Assistència Humanitària
Llegendari Conten que en temps de les persecucions de l'emperador Maximià, vivia retirat en una de les coves de la Brufaganya un eremita de nom Magí. Aquest era home sant i gran miracler que es dedicava a predicar la nova religió entre les gents de les rodalies de Santa Coloma de Queralt. Assabentat del fet, el gobernador de Tarragona el féu anar a cercar per empresonar-lo en les masmorres de la citada ciutat. S'esdevingué però que la filla del governador caigué malalta i no hi havia remei que pogués guarir-la. Del seu cos eixia una veu que deia:
No vull sortir, no vull sortir, fins que m'ho digui sant Magí!
Així que anaren a cercar el sant i aquest foragità el dimoni que estava en el cos de la filla del governador, ja que no era d'altri la veu que sortia de les seves entranyes. El governador, "agraït", manà tancar-lo de nou per portar-lo a martiri l'endemà. Però el sant sortí, de nit, miraculosament de la presó i tornà a la seva cova de la Brufaganya. En saber la nova el pretor envià dos soldats a cercar l'eremita. El trobaren a la seva cova, i, carregant-lo de cadenes, l'arrossegaren muntanya avall com qui tragina un boscall. Quan van ser a baix, assedegats, li demanaren que fés un miracle, ja que, segons deia la gent, era tan sant, fent-los brollar una font all¡ mateix. El sant, compadit, donà un cop a terra amb el seu gaiato, fent brollar tres dolls d'aigua que encara avui ragen i guareixen molts mals. Passada la set, els ingrats, li llevaren la vida, tal com havia ordenat Dacià. Fou el 19 d'agost de l'any 239.
Paremiologia Per sant Magí, bona festa i bon bocí.
Núvols per sant Magí, la pluja és pel camí.
Aigua de Sant Magí, no dona pa i lleva vi.
Migdiada de sant Magí, emborratxa més que el vi.
Purga per sant Magí, porta a mala fi.
Tradicions i altres

Els habitants de Tarragona, els de Reus i els de Cervera, entre altres, que van a cercar aquesta aigua remeiera el dinou d'agost i tornen a vila per distribuir-la entre els veins tot celebrant la diada del sant.

Doneu-nos aigua, Senyor, que de vi ja en venen.

L'aigua ha estat sempre un bé de Déu, sobretot per aquell que l'espera com l'aigua de maig, més encara després d'una sequera; tot i que ja sabem que no plou mai a gust de tothom: l'aigua es desitja i es tem a l'hora. Ens diu la dita:

L'aigua de Sant Magí és miraculosa, una cançó popular ens recorda les seves virtuts:

Amb lo gaiatet
tres cops n'hi pegava,
ja en surten tres fonts,
fresques i gelades.
Curen de dolor,
febres i quartanes;
qui tinga algun mal,
vagi a visitar-lo.

La relació d'aquest sant amb l'aigua però no acaba aquí. Conten que, mentre s'estava en la seva cova de la Brufaganya, abans que Dacià li volgués mal, els habitants de la rodalia estaven desesperats ja que per aquell temps patien una de les sequeres més fortes que han sofert mai. Decidiren, doncs, anar a visitar Sant Magí per demanar-li que obrés qualque miracle per salvar-los de la secada. Aquest, volent protegir els seus feligresos, llançà tan lluny com pogué el seu gaiat dient:
- On el meu gaiato caurà, un riu hi naixerà.
Aquest anà a clavar-se ben a prop de Santa Coloma de Queralt, al lloc on neix el riu Gaià, que vol dir gaiato, en record del seu orígen. Aquesta població celebra cada any un aplec al santuari en honor seu. I encara a principis de segle, en temps de fortes secades, celebraven processons amb el sant per demanar la pluja benefactora.

Fets històrics catalans

El 19 d'agost de 1302 fou signada la pau de Caltabellota per la qual el rei Frederic quedava senyor de l'illa de Sicília.

Fets esportius catalans

El 19 d'agost de 1958 es va instituir la processó marina de sant Magí. Al matí es treia el sant de la cova situada a la mar interna, prop del mas de Bonet. La imatge, de plom, pesa 25 quilos.