La primitiva capella de Sant Magí, com a exponent de la devoció tarragonina al sant màrtir de la Brufaganya, no era sinó una senzilla imatge pintada sobre guix en el tou de la terra que formava el mur del portal que avui anomenem "del Carro", reformat en el segle XIV en transformar una antiga porta ciclòpea, i que seria tapiat a inicis del segle XVIII per motius estratègics de defensa. El decurs del temps no féu oblidar la veneració que el poble de Tarragona tenia per aquella imatge i quan pels voltant del darrer terç del segle XVIII l'arquebisbe Joan Lario patí una gru malaltia, els tarragonins s'entestaren en fer rogatives per la salut del prelat davant d'aquella imatge, llavors l'autoritat militar, que sempre s'havia oposat a l'obertura del portal, cedí a les demandes del poble i obrí de bell nou el portal, convertint-lo en una petita capella.

A partir de l'opertura del portal i de la seva transformació en capella el fervor devocional del poble tarragoní a Sant Magí cresqué progressivament en relació a les gràcies obtingudes i a les curacions miraculoses conseguides per la seva intercessió. Antoni Prenafeta ens assabenta de la tradició d'aquests exvots i presentalles donant-nos un inventari quantitatiu d'uns 130 quadres penjats a les parets i d'una vintena de vaixells penjant del sostre.