Les parròquies, ermites o santuaris tenien un Llibre de Miracles on quedaven anotats aquests vots fets o gràcies implorades a la Verge o als Sants i concedits per la divinitat. El llibre de Miracles de la Mare de Déu del Miracle de Balaguer comença d'aquesta manera:

ADVERTÈNCIA

S'adverteix als escriptors dels prodigis, vots i dàdives de nostra Senyora del Miracle, Patrona de la ciutat de Balaguer, que han de escriure lo cas del miracle, amb les degudes circunstàncies, so es, lo nom i cognom de la persona, lo poble de on es, i lo Bisbat, i lo dia, lo mes i any que succeí; si hi hagué testimonis, escriure'ls; i la dàdiva o altra cosa que prometeren; i si és miracle de malatia, s'ha d'escriure l'espècie d'ella amb totes les demés circumstàncies que fan al cas: si es reclamà a Maria Santíssima, si curà de repente, o si millorà luego, o tardà alguns dies.
Ha de tenir gran cuidado en escriure sempre la veritat, sense anadir ni disminuir ni créixer-ho més amb exageracions, perquè no necessiten les Imatges de ficcions ni fàbules, ans be se ofendrien.
També ha d'escriure los noms de les persones que li fan la relació i per a major llum, jo n'escriuré uns de miracles de ma pròpia, dels que tinc apuntats en lo borrador de la Història de Maria Santíssima del Miracle, al principi del present volum, los quals serviran de patró i exemple, per als que no estan exercitats en esta matèria los quals empleant-se en ella (com també en escriure los miracles del Sant Christo de Balaguer) faran gran servei a Déu i se'ls espera gran premi en remuneració de son treball.