La història dels exvots està arribant a la seva fi. Després d'un llarg recorregut de milers d'anys, un costum tan arrelat a la nostra cultura ha passat a ser un record dels nostres grans o una curiositat que podem trobar en algun racó d'un museu local o en comptats santuaris o ermites que s'han resistit a despendre's d'aquest tresor de la devoció popular.

Potser per l'excés d'informació que rebem actualment, la memòria col·lectiva es perd molt més ràpidament que en cap altra època. No fa pas gaire que santuaris i ermites de gran devoció rebien contínuament dàdives i exvots, ara unes crosses o una lligassa de núvia, ara unes trenes o un retauló, potser una gorra militar o bé una cama o un cap de cera. Fills i néts d'aquests donants desconeixen el costum i es sorprenen quan veuen la presentalla que llurs pares o avis havien ofert, tant sols unes dècades abans, a la Verge o al sant titular del santuari visitat.

Juntament amb els ex-vots ha desaparegut tota una indústria dedicada a la seva fabricació i comercialització: cerers, llauners, pintors, fusters, estampers... vivien o es feien un petit sobresou confeccionant peces fetes en sèrie o a mida per a oferir com a presentalla. Només els cerers com a fabricants de ciris mantenen el privilegi de que els seus productes puguin ser oferts a la divinitat en senyal d'agraïment per una gràcia concedida.

Santuari de Queralt, Berga (Berguedà). Exvots i records:
Durant 3 anys hem anat dient que no podem exposar objectes. La principal raó és la sanitària. Com altres santuaris agafem l'alternativa de l'escrit.