SANT ANTONI DE PÀDUA

Sant Antoni de Pàdua, també conegut per Sant Antoni de Lisboa, ja que és on va néixer, fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del segle XIII. És un dels sants més populars del santoral catòlic, a causa dels miracles que hom li atribueix. De fet es deia Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo, descendent del croat francès Godefroi de Bouillon. Va ingressar a l'abadia agustina de São Vicente de Fora, als afores de Lisboa, els monjos de la qual eren coneguts per la dedicació a l'estudi. Però l'estiu de 1220 van arribar a la ciutat les restes d'un grup de franciscans que havien estat martiritzats al Marroc. L'efecte d'això va fer que deixés els agustins i entrés a l'Orde Franciscà. Llavors va adoptar el nom d'Antoni, en honor de Sant Antoni Abat a qui estava dedicada l'ermita franciscana on vivia.

La seva tomba de seguida esdevingué lloc de pelegrinatge. Es va construir una nova església més capaç per a acollir els pelegrins, en 1240. La translació del cos del sant es féu el 1263. Va ser llavors quan se'n trobà la llengua incorrupta i intacta, havia estat la seva principal eina de treball, la qual cosa s'interpretà com un miracle.

Normalment se’l representa amb l’hàbit de franciscà, amb l'Infant Jesús als braços i amb un lliri blanc a la mà.