EL VOT DEL POBLE
Al segle XVI, Canet de Mar patí una pesta contagiosa com a tants d’altres llocs de Catalunya. Per aquell temps es creia que l’adveniment d’aquests mals era degut a la gravetat i a l'augment dels pecats col·lectius provocant el conseqüent càstig diví. Calia doncs fer rogatives, processons i altres cerimònies de desgreuge.
Per poder desempallegar-se de tan terrible plaga, la gent de Canet anà a pregar a la Mare de Déu dels Socors, al Corredor, prometent-li que cada any, el dilluns de Pasqua, anirien en peregrinatge a donar-li les gràcies per haver-los lliurat del mal. Però el camí era llarg, eren quatre hores de dura ruta. Arribats a lloc, resaven als peus de la Mare de Déu dels Socors i, acabats els actes, calia tornar a la vila.
El vot del poble s’acomplí tot al llarg d’un segle, però les dificultats i inconveniències per la llunyania del lloc, mogué als responsables a sol·licitar al bisbat una commutació del "vot de poble", de manera que el compliment es pogués fer des d'un indret proper, on la gent hi tingués més fàcil accés. La demanda fou atesa i temps després s'organitzà el pelegrinatge al cim de l'espadat del Castell de Santa Florentina, comunment anomenat per la població “Els dos pins”. Poc després aquest peregrinatge passà a fer-se al santuari de la Mare de Déu de la Misericòrida.