LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA
Ampliada i ornamentada l'ermita i acabades les obres el 1726, s’adonaren que la imatge de la Verge era massa petita i es feren els passos perquè se'n modelés una de mes adient. L'escultor Josep Font modelà amb art una nova Mare de Déu de la Misericòrdia. Fou beneïda a Barcelona el dia 4 de setembre de 1732. L'endemà de la benedicció s'organitzà el solemne trasllat de la imatge a Canet de Mar. Posada la imatge nova en el cambril, el bisbe manà que l'antiga fos venerada en un petit altaret al mateix lloc.
Amb la nova imatge, començà una llarga etapa en la que la devoció creixia entre vilatans i forasters. Quan es presentaven calamitats públiques, problemes de salut o de manca de pluges, s'invocava la intercessió de Maria sol·licitant la gràcia impetrada. Un exemple, el trobem el 1737; el poble tornava a patir una gran sequera. El dilluns de Pasqua, en sortir la processó de l'església, el Consell amb autorització del rector, acordà que al retornar a la parròquia des de l'ermita, s'hi portés solemnement la imatge de la Mare de Déu, que no havia baixat d'ençà de la sequera de 1703. Es féu tal com es planejà: La imatge, col·locada en el tabernacle de Sant Elm, fou portada per mariners, el tàlem, pels regidors i les atxes pels fidels; arribada a l'església parroquial, fou posada sobre l'Altar Major, se celebrà l'Eucaristia, es recitaren les lletanies i es resà el rosari.