11 MAIG
|
Santoral |
Sant Anastasi, sant Ponç,
sant Eudald i sant Mamet. |
|
Diades |
Fira
de sant Ponç al carrer de l'Hospital de Barcelona |
Llegendari |
Conten que Sant Ponç,
fugint dels seus perseguidors, va arribar a Barcelona. Veient tanta
misèria i tantes malalties entre la població, es va
posar a preparar potingues i ungüents amb herbes remeieres que
coneixia molt bé, per poder curar els malalts. Això
li va fer guanyar el respecte i l'admiració dels barcelonins
que, a partir d'aquell moment, van començar a celebrar una
fira dherbes en el seu honor. Sant Ponç es convertí
en patró dels herboristes i apicultors. El dia de la seva festivitat,
l'11 de maig tenen lloc arreu de Catalunya fires on es ven mel, herbes
remeieres i aromàtiques i fruites confitades. |
Paremiologia |
De sant Ponç a sant Francesc la síndria
és el més fresc.
Per sant Pancraç i sant Mamet s'acaba el fred.
Entre sant Ponç i sant Pancraç i sant Pere regalat,
tot el temps ha canviat.
Si plou per sant Eudald, quaranta dies cabal.
Vuit dies davant, vuit dies darrera, sant Ponç guanya la
quartera.
|
Dites
i refranys de plantes remeieres |
Terra de farigola, terra de poc pa.
Terra de romaní, terra de poc vi.
Quan la flor del romer vé, ja pots preparar l'abeller.
Vallrmanes, romanins, i, a la Roca escorxen pins.
A la muntanya hi ha boscos, i als boscos
hi ha romanins: a casa de les casades, què hi aneu a buscar,
fadrins?
Ruda, orenga, hisop, donzell, tot això és bo per remei.
Al'hort on hi ha una ruda, totes les plantes tenen fortuna.
On hi ha ruda, Déu hi ajuda.
Ruda, ruda, el temps es muda.
Del marduix l'amor en fuig.
Vols la dona bona i sana? Dóna-li valeriana.
La valeriana és bona per la gana; la bistorta per la còlica.
Més conegut que la ruda.
Tremolar com una fulla de poliol (tenir molta por)
Anar a fer malves. (morir-se)
Més conegut que la ruda.
|
Tradicions
sobre plantes remeieres |
Diuen que les bruixes no
poden fer cap mal a qui porti un brot de ruda a la butxaca. Conten
que una vegada dues dones escoltaven, d'amagatotis, unes bruixes
que parlaven de les virtuts de la ruda. Però vet ací
que a una d'elles se li escapà un crit i les bruixes van
desaparèixer. L'altra, tota empipada li digué:
Haguessis callat, morruda,
sabríem la virtut que té la ruda.
Quan la Sagrada Família anava cap
a Egipte, fugint dels soldats d'Herodes, la menta va descobrir llur
amagatall. La Mare de Déu la va maleïr dient:
Menta mentidera, floriràs i no granaràs.
L'alfàbrega significa odi quan un
jove li dóna a una jove, o a l'inrevés.
Si es posa espígol en una cambra, en fugen els mosquits.
La sopa de pa, escaldada amb aigua de farigola collida el Dijous
Sant cura el mal de ventre.
On hi ha un llorer plantat, no hi toca el llamp.
El tenir marduix a casa, porta desgràcia.
Menjar orenga, es cura qualsevol enverinament.
Qui vulgui curar-se el fel sobreeixit, noés li cal anar a
pixar damunt d'una mata de romaní, a les dotze en punt de
la nit de sant Joan.
La ruda porta sort.
|
Festes |
Fires de sant Ponç:
|
Poblacions
en festa |
Fira d'herbes i plantes
remeieres al carrer del 'Hospital de Barcelona. Aquesta fira s'instala
al carrer de l'Hospital de Barcelona sota l'advocació de sant
Ponç. La fira té justa anomenada, sobretot per l'exposició
i vendade tota mena d'herbes remeieres. També s'hi despatxa
mel aromàtic, romaní i moltes fruites confitades, així
com caramels per a tota mena de tos i malures de gola. |
Tradicions
i altres |
Sant Ponç també
és advocat contra les xinxes i altres paràsits que mortifiquen
a les persones: puces, xinxes, polls... La gent creia que si es netejava
bé la casa el dia de Sant Ponç s'allunyaven els paràsits
i les xinxes per tot l'any. Antigament era costum de comprar a la
fira un paquet d'herbes beneïdes (branquetes de romaní
o quatre roses anomenades "roses de Sant Ponç") i
posar-lo sota el llit. Això deixava la casa protegida d'aquests
paràsits. |
 |
Fets històrics catalans
L'11 de maig de 1258 els procuradors de Jaume
I signaren a Corbeil el tractat pel qual Catalunya perdia els drets
que havia guanyat sobre terres franceses i sant Lluís, rei
de França renunciava a tots els drets teòrics que,
com a descendent de Carlemany, podia tenir sobre Catalunya i altres
comtats del sud de França.
|
 |
Fets esportius catalans
L'11 de maig de 1897 es creà una societat
anomenada Polo Club de Barcelona. En els seus inicis es centraren
exclusivament en la pràctica i difusió del polo.
|
 |
Pastisseria
festiva
El cabell d'àngel és una confitura
en forma de fils, resultant de la cocció de la polpa de les
carabasses amb sucre. El cabell d'àngel es podria considerar
com a "confitura de carabassa". Aquest dolç s'utilitza
típicament per a farcir pastissos, ensaïmades, casquetes,
coques i tortells. La carabassa es posa a bullir amb poca aigua
fins que surtin els filaments. Després d'escorreguda es posa
a coure amb un xarop concentrat fet amb sucre, remenant poc a poc
tot el temps.
|
|