Set setmanes de Quaresma i de bacallà salat:
vinguin ous i botifarres i de truites un bon plat.

Actualment poca cosa en resta del significat i de l'espiritualitat de la Setmana Santa. Però encara ens queden un munt de tradicions que ens parlen d'un passat molt més místic: misses i processons, mercats del ram, cantades de caramelles o la mona. Ara, per Pasqua, la gent va a comprar la palma o el palmó, per anar a beneïr el ram, ben mudat com ho demana la diada i la tradició:

Pel diumenge de Rams, qui no estrena no té mans.

i vacances fins al diumenge vinent, Pasqua de Resurecció o Florida, dia de la mona, i tothom content com unes Pasqües, després de sentir cantar les caramelles pròpies de la diada. Recordem algunes d'aquestes tradicions, ja totalment oblidades o encara ben vives.

El matar jueus:

La gent anava a les matines dels tres darrers dies de Setmana Santa carregats matraques, carraques i tota mena d'estris i andròmines per a fer soroll, quant més arrítmic i escandalós, millor. Es dirigien cap a l'església per assistir a l'Ofici de Tenebres. En acabar el salm del Miserere, s'apagaven els llums i, apa! a fer xivarri. Els uns feien sonar les eines de "matar jueus" que havien portat, altres picaven de peus... De fet, el que s'intentava fer era recordar el terratrèmol que va seguir la mort del Crist.

El Mercat del Ram:

Era i és, encara, costum, el diumenge de Rams, anar a beneïr el ram, ben endiumenjats, i proveïts d'un palmó els nens o d'una palma les nenes, regalats la vigilia per la padrina. La tradició mana picar ben fort contra terra amb la part inferior de la palma cridant:

- Obriu, obriu que volem entrar! Les portes de l'església s'han d'ensorrar!

Hi ha, però, qui canviava el segon vers, vés a saber per què, per aquest:

A les portes de l'església hi venen bacallà!

Generalment la gent gran prefereix branques d'olivera o llorer per rememorar l'entrada de Jesus a Jerusalem aclamat per la multitud que el reberen sacsejant branques de verd. Per aquest motiu, els mercats setmanals, la vigilia de la diada, prenen un caire ben diferent dels altres dies. La presència dels venedors de palmes i rams dona tot un altre color, el fa festiu i la gent, mudada com les Pasqües, s'hi passeja badocant i sense pressa. Aquí i allà es veuen parades de branques de llorer, de romaní, d'olivera... llaços i cintes multicolors, penjolls i llaminadures per guarnir palmes i palmons. Cal triar bé i això no vol pressa.

Acabada la missa, cal guardar tot el verd beneït. Aquestes branques tenen propietats màgiques i cal aprofitar-les. Palmes i palmons, posats a portes, finestres o balcons, allunyen bruixes i mals esperits, el cap d'ase porta sort a la casa, l'olivera porta la pau, el romaní bona olor i el llorer i la farigola... per als guisats.

Si el palmó o la palma el regalava la padrina, la mona, el pastís del diumenge de Rersurecció, era cosa del padrí. Aquesta mona és de pa, de pa de pessic o de xocolata, elaborada en formes diverses on, com a complement s'hi posen ous durs, que darrerament s'han transformat en ous de xocolata. L'ou, té un simbolisme que arrenca de ben antic. Representa el Creador, o sigui Aquell que resumeix en ell mateix tot el que ha estat creat.

Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.

Qui no ha vist, per Pasqua de Resurecció, al popular grup de cantaires que es planta sota els balcons i canta unes cançons? Acabada la serenata se li presenta a l'agraciat la cistella, ben engalanada de cintes, lligada al capdamunt d'un pal. Aquest ha de correspondre amb un donatiu que, fins fa ben poc, eren ous o altres menges tal com dicta una cançó típica de la diada:

Si les gallines us ponen
ens podreu donar uns quants ous,
i per postres fruita seca,
panses, ametlles i anous.
I si heu fet bona collita,
de la bóta del racó
ompliu-nos una garrafa
que ens els beurem amb porró.
Que avui és Pasqua Florida,
i mullarem la cançó.

Antigament, però, els caramellaires recorrien els veinats proclamant la bona nova de la resurecció de Crist. I els seus cants eren els goigs de Nostra Senyora del Mont, coneguts popularment pels goigs dels ous. En moltes contrades es completava la cantada amb altres goigs més profans com els goigs a les minyones o els de les botifarres, fins a arribar als nostres dies on generalment es canten tonades festives i ja no es recorden gaire de les arrels de caire místic.