En temps molt reculats, Tossa fou flagel·lada per la pesta que atacà la major part dels seus veïns. Es feren tots els esforços inimaginables per combatre el flagell. Cansats els tossencs de lluitar inutilment convingueren de recórrer als auxilis del cel, posant per intercessor Sant Sebastià i fent vot de visitar-lo en la seva ermita de Santa Coloma de Farnés. S'acordà que tota vegada que el vot era de tot el poble, l'Ajuntament pagués les despeses de la funció, entre d'altres, l'almoina de la missa que es celebra a l'ermita, i que tots els pelegrins fessin el viatge a peu vestint hàbits de penitència i precedint la clerecia. Així s'efectuà uns anys. Però éssent difícil i molestós fer una processó pel mig del bosc en ple mes de gener, més tard, prèvia dispensa de l'autoritat competent, s'acordà que en nom de la vila, visités el sant a la seva ermita, un emissari pelegrí, amb hàbit de penitència, acompanyat de tots els qui volguessin seguir-lo lliurement. Aquest pelegrí podia lliurement oferir-se i, en cas de que no hi hagués pelegrí voluntari, l'ajuntament restava obligat a enviar en nom del poble un pelegrí llogat i pagat que devia vestir la indumentària adequada i complir l'estatuït.

La tradició popular conta que el flagell de la pesta féu grans estralls a Tossa, sobretot als carrers anomenats de les Set Aigüeres i la Travessia del Stol. Foren tantes les víctimes causades en dits carrers, que els veïns presos d'espant determinaren tapiar-los, deixant abandonats a una mort certa en la més gran misèria i solitud els pobres veïns que els habitaven.