El naixement del riu Gaià

Conta la llegenda que en temps en que sant Magí feia vida eremítica a les feréstegues muntanyes de la Brufaganya, se li presentaren uns veins de Santa Coloma de Queralt queixant-se dels problemes patien en aquesta població. L'aigua escassejava i els sembrats patien. Sant Magí se'ls escoltà i, en acabat els digué:

Allà on el meu gaiato anirà, un riu en naixerà.

El gaiato, o bastó, anà a raure molt a prop de Santa Coloma de Queralt i d'allà mateix on es clavà, n'eixí un deu, inici d'un riu que travessava la població. Al riu se l'anomenà Gaià, en recordança del gaiato de Sant Magí.

Conten també que el prefecte de Tarragona envià dos soldats a les muntanyes de la Brufaganya per prendre a Sant Magí i portar-lo en sa presència. Tot i que el sant no oposà cap mena de resistència, el maltractaren i l'arrossegaren muntanya avall. I vet ací que, un tros enllà, un dels soldats es queixà que el dia era calorós i tenia set. El sant, sense dir res, colpejà el terra amb el seu gaiato i, tot seguit, brollà aigua allà mateix on el sant havia colpejat. Els soldats aplacaren la set i continuaren el camí maltractant a Sant Magí fins a Tarragona. Ben a prop del santuari, encara brollen les fonts de Sant Magí.