SANT ANTONI DE PÀDUA

Sant Antoni de Pàdua és, després de Sant Francesc d'Asís, el més popular dels sants franciscans. Va néixer a Lisboa el 1195 i només estigué a OPàdua els dos darrers anys de la seva vida. Conten que va estudiar al convent de la Santa Creu de Coimbra i ingressà en l'ordre dels menorets on canvià de nom. Es deia Ferran i passà a dir-se Antoni. Ensenyà teologia a Bolònia i predicà per França i Itàlia. Fou a Pàdua on morí als 32 anys, en 1231. Fou canonitzat un any després de la seva mort.

Entre altres personatges, se l'invocava sobretot per a recuperar els objectes perduts. El fet és curiós perquè aquest patronatge vé d'una mala interpretació del seu nom: se l'anomenava Antonio de de Pade o de Pave, abreviatura de Pàdua (Padova) i confondre de Pave amb d'épave (objectes o béns perduts) només hi ha un pas.