Història escrita amb rodolins dels portadors de l'aigua cerverins

Dels bromalls trencant el vel
Ens baixa l'aigua del cel.
Font trobem a la muntanya
De la vall de Brufaganya.
Sant Magí corria el risc
Per seguir la llei de Crist.
Detingut per uns soldats,
Caminen assedegats.
El bastó a terra clava
I surt un broll d'aigua clara.
Com a cristià condemnat,
L'espasa li talla el cap.
La màrtir sang es desglossa
A les fulles d'una rosa.
La font, la rosa… gran jardí,
Guarden les petjades de sant Magí.
Creients de Cervera van
A buscar l'aigua caminant.
I amb la fe que no s'esgota,
Omplen d'aigua una bóta.
Quan arriben a Cervera,
Als romeus tothom espera.
Seguint la costum antiga,
L'aigua és repartida.
Tenen tots l'aigua estimada,
Dels més vells fins la mainada.
Això si… beure al galet
El fi raig del cantiret.
Que no falti el bon senyor
Del sopar de germanor.
El cant de comiat és ferm,
"L'any que vé hi tornarem".

Llorenç Perelló i Folch