SANT NAZARI

Sembla ser que fou ciutadà de roma i que predicà a Milà. Però per la similitud del nom amb "nas", es va vincular el sant amb aquesta part del cos, considerant-se el patró dels nassuts i persones amb algun defecte nasal. Joan Amades explica que hi havia, el 12 de gener, algunes tradicions festives. Segons ell, "qui tenien un defecte nasal, els camussos, els nassuts i els qui parlaven amb el nas, formaven un nucli que no creiem que arribés a constituir germandat o confraria ... exposaven una imatge en un punt cèntric i obligaven a saludar-la a totes les qui passaven pel seu davant, i des d’un tros lluny obligaven a tothom a parlar amb accent i to nasal. Si algú no acatava el costum el maleïen i li desitjaven que se li escurcés el nas fins al punt de gairebé no tenir-ne o que li creixés set pams fins a ensopegar per les parets a cops de nas pertot arreu on passés. També diu que la gent portaven nassos grossos de cartó al nas, especialment els joves.