Conta la tradició que un bover del mas Vilaformiu reparà que un dels bous de la bouada pujava amb molta insistència a un cim alterós anomenat Castell Berguedà. Encuriosit per l'obstinació de la bèstia, el pastor va seguir-la i veié que s'aturava en un cert punt i que s'hi agenollava. El pastor, mirant per allí, hi va veure una oveta tota emboscada i tapada per un arbre molt cepat i alterós que, malgrat ser en el fort de l'hivern, estava tot florit. Entrà a la coveta i hi trobà una imatge de Maria. El bover embolicà la imatge amb la seva manta i se l'emportà cap a casa. Però, en arribar-hi, es trobà amb grna sorpresa que la manta era buida. Anà a la coveta altra vegada, i novament hi trobà la imatge. Va agafar-la, la va ben embolicar amb la manta i se l'emportà altra vegada. Aquest cop amb la manta va fer un paquet ben lligat i fermat; però, en arribar a casa, va trobar-se altra vegada amb la manta buida. Aleshores va comprendre que la Mare de Dëu no volia moure's de la coveta.

Un mercader molt ric, anomenat Francesc Garreta, va sufragar la construcció de la primera capella i va deixar-hi una renda de 15 lliures cada any, procedent de les pròpies rendes de les baronies de Bagà, Mataplana i Pinós. Més tard, va aixecar-s'hi l'actual santuari, que trigà set anys en ser construït.

La primera vegada que la imatge fou portada en processó a la ciutat de Berga, en passar per l'indret conegut per l'Estret, on el riu Metge passa per un petit congost, el sol, amb els seus raigs, formà al voltant de la testa de la imatge com una gran corona imperial, i la va veure molta gent que formaven el seguici.