Conta la llegenda que un dia , mentre pasturava el seu ramat, un pastor va trobar una bella imatge. El pastor se la va posar al sarró i cap al poble s'ha dit. Però en arribar a casa, va obrir el sarró per mostrar a parents i amics la bella imatge que havia trobat i el va trobar buit. Més ben dit, el trobà amb les foteses que trastejava cada dia, però de la imatge, res de res, havia desaparegut. L'endemà el pastor la tornà a trobar al mateix lloc i, altra volta la posà al sarró. I, com el dia anterior, en arribar a casa, la imatge havia fugit. El fet tornà a passar per tercera vegada. Aquí comprengueren que la Verge no volia marxar del lloc on es trobava i, és clar, li van aixecar la capella a l'indret on fou trobada, ran de camí.

La Verge del Camí era molt invocada per a la conversió de moros, heretges, renegats i descreguts. Conten que, un cop que hi havia forta sequera, començaren a fer pregàries a la Verge perquè plogués. Però res de res. Al poble hi vivia una mora i la gent començà a murmurar que ella era la culpable de la sequera. Van decidir foragitar-la. La pobra noia, amb el seu farcellet a l'espatlla, s'encaminà cap a Cervera. Però tot just dexar Granyena, passà per davant de l'ermita de la Verge del Camí. S'hi encaminà i li preguntà a la Verge per què la feien culpable de la sequera. El cel s'ennuvolà tot seguit i començà a caure una pluja abundant, que remeià tota la contrada. La mora es va convertir una mora, es féu batejar amb el nom de Narcesa i va fer-se monja.