Hem de pensar i creure, i creure i pensar que una verge apareguda d'una manera tan miraculosa, no pot ser per menys que miraculosa ella mateixa.

El primer miracle que se'n té notícia data de 1580. Conten que un hugonot, anomenat Piarro s'apropà a Domanova amb la intenció de saquejar-la. Com que no va poder entrar, els seus homes feren un forat a la paret del costat de l'altar. L'ermità, ràpidament, demanà ajuda fent sonar les campanes. Els bandolers, així que entraren, agafaren a l'eremita, el lligaren a una de les columnes on reposen els arcs de l'església i el torturaren. Tot seguit encengueren un foc de sarments davant l'altar on posaren a cremar la imatge de la verge. Fou en aquest precís instant que els incendiaris oïren brogit de gent i fugiren ciuta-corrent. Quan els defensors arribaren, trobaren la santa imatge al mig de les cendres encara incandescents. El cel volgué que la imatge no es fes malbé només una mica a l'espatlla. L'infant tenia un xic socarrimat el pit. En canvi, el retaule estava totalment cremat. Deslligaren l'ermità que estava greument ferit i que va morir poc temps després.

Conten que Nostra Senyora salvà també una nena anomenada Sebastiana Imbert qui, mentre que guardava dues mules, va caure al riu que passa prop de Rodès, un 25 juliol. Un noi que ho va veure, va invocar a la Verge de Domanova. La van treure de l'aigua i la pobra nena va estar varies hores com morta. Però passat aquest temps, tornà a la vida i encara és viva si encara no s'ha mort.

En una altra ocasió Notre Dame salvà d'un gran perill degut a una tempesta a Francisco Bacia i als seus companys. Trobant-se pràcticament perduts, invocaren la seva intersecció. La gràcia els fou concedida en forma d'una llumeneta que els guià cap a casa seva.