Conten que set pastorets de Monistrol van notar, set dissabtes seguits, a plena nit, que, de darrera de la muntanya, sortia una resplendor com si sortís el sol, i van veure caure un gran nombre d'estels, que tots anaven a parar al mateix punt. Van explicar el cas al rector de Monistrol, qui, el dissabte següent, va anar a la muntanya per tal de veure què hi havia de cert en allò que els pastorets li explicaven, i també veié la gran resplendor i la pluja d'estels. De seguida va córrer cap a Manresa a explicar el cas al bisbe. Aquest, el dissabte següent, seguit de molts milers de feligresos, van fer cap al peu de la muntanya, i tots van veure aquell meravellós prodigi. La muntanya per aquell temps era tota emboscada i no s'hi podia pas transitar. Set homes dels més braus i valents van oferir-se a enfilar-se muntanya amunt, com a gats, i anar cercant cercant, fins a trobar el lloc on queien els estels. Així van fer cap a la cova on hi havia la imatge de la Mare de Déu, tota envoltada de llums i de resplendors. Molt abans d'arribar a la cova ja van sentir unes olors molt suaus i enciseres que els guiaren pel camí que havien de seguir per arribar a la cova. Seguint les petjades d'aquells set homes, va pujar tota la gent, presidida pel bisbe. Decidiren portar la imatge a la seu de Manresa i van organitzar una gran processó. Però, heus aquí que, en arribar la imatge al planell on avui s'aixeca el monestir, es féu tan feixuga que de cap manera no van poder fer seguir endavant. Amb això van comprendre que la imatge volia estar allí; i en aquell mateix lloc li aixecaren una capella. Més tard, el comte Guifre el Pelós hi fundà un monestir de monjos benedictins.