Les canícules (estel de la constel·lació
del Ca Major) duren just un mes. És el temps en que aquest
estel surt i es pon amb el sol i en que la calor és excessiva:
del 20 de juliol, santa Margarida, la monja, al 20 d'agost, Sant
Bernat de Claravall, el frare.
La canícula la monja la porta i el
frare se l'emporta.
De la pluja del juliol, el refranyer ens
diu:
Pel juliol, molt soroll i no plou.
Nit de juliol, pluja no vol.
La pedra de juliol no té consol.
És per aquest mes en que es produeix
el fenòmen de ploure i de fer sol alhora. Així es
diu:
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen
Plou i fa sol, la Mare de Déu fa bugada.
Plou i fa sol, el dimoni es baralla amb la seva sogra.
Aquest fenòment provoca la sortida
de l'Arc de Sant Martí, patró de la soldadesca i de
la cavalleria de l'edat mitjana. Diuen que el sant i el diable van
fer una juguesca a veure qui dels dos faria una volta més
gran, més de pressa i més bonica. El sant la féu
ràpidament, servint-se de vidre. El diable no sabé
acabar la seva obra i per això el segons dels arcs, que de
vegades es veu, no clou del tot.
Calendari agrícola
i ramader
Al camp:
La feina principal d'aquest mes és batre. Durant aquest mes
es xafen totes les garbes perquè dins del juliol els dies
tenen igual seguida: vent serè al matí , bon sol durant
el dia per a torrar, i marinada a la tarda per ventar i netejar
la batuda.
Amb bon sol, bat al juliol.
Qui no bat al juliol, no bat quan vol
Un cap esteses les garbes a l'era, comença
la feina de la batuda, utilitzant diferent mètodes segons
les contrades. Hi ha qui bat les espigues a cops de bastó,
en d'altres es fan trepitjar per animals i en d'altres s'utilitza
l'acció de corrons de pedra o fusta tirats per animals. Acabada
aquesta feina, es retiren les palles cap a les voreres, amb les
forques, deixant al mig el gra i la volva. Aquesta palla es trosseja
després per aliment del bestiar a l'hivern. Per acabar queda
lafeina del ventar que es fa amb un arbell o sedàs, o bé
amb pala. Tot seguit la palla al paller i el gra al geaner.
El juliol, les garbes a l'era i les mules
al sol.
Pel juliol, balla que balla l'eugassada sobre la palla.
Pel juliol, la forca al coll.
Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per sant Jaume
al graner.
La feina de batre, a ple sol, convida als
àpats refrescants com les amanides d'enciam o d'escarola.Per
ben amanir-la, però cal que siguin cinc: un generós
que hi posi l'oli, un prudent la sal, un avar el vinagre, un catxassa
que la talli i un boig que la remeni.
Conreus
A primers de juliol, sembra el fesol.
A mig juliol, sembra el fesol i per la Mare de Déu de la
Carmeta a sembrar la mongeta.
Horta
El bon nap, per sant jaume treu el cap
Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol.
Qui sembra espinacs pel juliol, en menja quan vol.
Juliolet porta l'allet.
Arbredes
Pel juliol asseca les figues al sol.
Per sant Jaume, els primers préssecs a taula.
Per santa Magdalena, l'avellana plena.
Vinya
La vinya pel juliol, no vol veure aigua sinó prendre el sol.
Per sant Jaume i santa Anna pinta el raïm i la magrana.
Avicultura
El juliol és el mes més dolet per les llocades i s'incrementa
per aquest temps el sacrifici de pollastres de carn.
Lloques de juliol, tot l'any porten dol.
Els galls nats en aquest mes i d'un ou post
en el seu transcurs, tenen la virtut d'espantar els dimonis, d'allunyar
els mals esperits i també la mort.
Ramaderia
Les cabres campegen per les padres; aquestes són visitades
per les bruixes cada vegada que volen desencadenar una pedregada,
ja que per congriar una tempesta els cal esquilar les cabres. Els
llops arriben a la pubertat per aquest temps, es lliuren a la cacera
i comencen a fer-se temibles.
Pel juliol, el llop fa el primer udol.
Pesca
Pescar pel juliol, talent no vol
Qui no pesca pel juliol, o no sap pescar o pescar no vol.
|