|
A la una canta
en gall, |
 |
|
Al sol li diuen
Llorens
i a la lluna Margarida; ella fa claror de nit i el sol la fa de dia. |
 |
|
PAREMIOLOGIA
CATALANA
|
|||||
|
2 DE NOVEMBRE
|
||
| Santoral | Commemoració dels Fidels Difunts | |
| Diades | ||
| Llegendari |
Conten d'un campaner amant el vi que no tocava amb prou respecte ni amb prou mirament, fent els tocs més curts. Un any, en sortir de casa seva per anar al campanar, va veure una ombra blanca que, proveïda d'un fanalet, li va seguir les passes fins al capdamunt del campanar i, mentre ell tocava, es va asseure a un dels finestals. En baixar, l'ombra li manà que el seguís. El va conduir al bosc on, amb una destral que li va donar, li va fer aterrar un arbre, fer-ne posts i construir-se un taüt, que li va dir que fóra per a ell. Després el va conduir al cementiri, li va fer cavar una fossa d'una bona fondària, i també li digué que era la seva. Llavors van tornar al campanar. L'ombra va despenjar la campana i, en el seu lloc, va penjar el campaner, a qui va fer giravoltar a tall de campana, fent-li tocar a morts. Li va dir que tocava per al seu enterrament. Quan hagué tocat prou, es va desprendre de la polleguera, va anar a caure dins la caixa que ell mateix s'havia fet i va trobar-se dins de la fossa que s'havia cavat. Per aquest motiu els campaners s'afanyaven tant com podien per tocar bé. |
|
| Paremiologia | ||
| Tradicions i altres | El dia d'avui era anomenat popularment dia dels Morts i dia de les Ànimes. Tot el matí, fins a les dues de la tarda, persistia el melangiós toc de campanes. Els cultes tradicionals d'avui eren iguals arreu: tres misses de difunts, novenari amb sermó a la tarda, amb cant d'absoltes i de les lamentacions de les ànimes. Es creia que els morts que encara no feia cinc anys que havien mort, assistien a aquestes tres misses. | |
 |
Fets històrics catalans El 2 de novembre de 1929 el consell de ministres d'Espanya declarà monument nacional la catedral de Barcelona.. 1327 - Mor Jaume II el Just rei de Catalunya-Aragó. |
|