A la una canta en gall,
a les dues la gallina,
a les tres el rossinyol
i a les quatre ja és de dia.
Al sol li diuen Llorens
i a la lluna Margarida;
ella fa claror de nit
i el sol la fa de dia.

 

 

 

 

 

 
PAREMIOLOGIA CATALANA
12 MAIG
Santoral Sant Pancraç i sant Domènec de la Calzada
Diades
Dia mundial de la Fibromialgia i del Síndrome de la Fatiga Crònica
Llegendari

Conten que a Santo Domingo de la Calzada, a la Rioja, a un xicotet que feia el camí de Sant Jaume de Galícia, se l'acusà falsament de robatori. Tot seguit se'l jutjà i se'l condemnà a mort. Llurs pares, en assabentar-se del fet, anaren a demanar clemència al bisbe. Però en arribar a la població el trobaren penjat a la forca. Feren nit a Santo Domingo de la Calzada i, a mitjanit se'ls aparegué un àngel i els digué que llur fill no era mort. L'endemà, es presentaren davant del bisbe que, per cert, estava apunt de menjar-se un pollastre rostit que tenia al davant. En sentir-los, es posà a riure i els digué: El vostre fill està tan viu com aquest pollastre que em menjaré tot seguit. I, oh miracle! el gall es posà en peus i es començà a cantar. Ja podeu imaginar el que passà després, anaren a cercar al vailet i, tots tres, emprengueren el camí de nou cap a sant Jaume de Galícia. D'aquí vé la dita:

Sant Domingo de la Calzada, donde la gallina cantó después de asada.
Paremiologia Per sant Pancraç i sant Mamet s'acaba el fred.
Sant Pancraç se n'emporta el darrer glaç.
Si no plou per sant Pancràç ni per sant Urdí, molt raïm i molt vi.
Sant Pancraç, doneu-nos feina i salut per fer-la.
Tradicions i altres

A sant Domènec de la Calzada l'invoquen els coixos, els manxols, els cecs, els tolits i, en general, els esguerrats i els contrafets. També és patró dels caminants. Se'l tenia també per patró de l'aviram i se li encomanaven les llocades i el gallinam en general. Hom el representava amb una gall i una gallina al costat.

Fets històrics catalans

El 12 de maig de 1938 fou representada al Gran Teatre del Liceu l'òpera catalana El giravolt de maig, amb llibre de Josep Carner i música del mestre Eduard Toldrà.

1978 - Primer Congrés de Comissions Obreres de Catalunya.