|
Dues són les
festes més importants en el cicle solar, el seu inici, amb
el sol nou, per Nadal, quan comença el seu recorregut al llarg
del'any, i el seu punt culminant, Sant Joan. Aquestes dues nits, la
més llarga i la més curta són dues nits màgiques.
Aquesta nit el foc, l'aigua, els vegetals
prenen un caire màgic.
El foc, de sempre, ha tingut unes propietats purificadores, i el
fum i la cendra de focs encesos en diades assenyalades com la que
ara ens ocupa participen d'aquestes propietats. El foc de la vigília
purifica l'aire i allunya mals esperits i bruixes que durant aquesta
nit campen pel món. Saltar la foguera santjoanenca protegeix
de certs mals, però cal respectar un el ritual:
Per Sant Pere, es salten pel darrera, per Sant joan, es salten pel
davant.
Ballar al voltant de la foguera també té les seves
virtuts: conjura els mals esperits i propicia la fertilitat.
L'aigua també es transforma i a punta
de dia, la rosada i les deus d'aigua són pures i plenes de
bondat. El seu sol contacte és suficient per conservar la
juventut i la bellesa eterna. Molts mals o nafres poden guarir-se
o minvar també rentant-los al punt de la mitjanit. Hi ha
remeis i ungüents casolans que han de fer-se amb aigua de nou
pous o de nou fonts, recollida aquesta nit precisament.
La matinada de Sant Joan cal prendre el primer bany al mar i aprofitar
les virtuts de l'aigua.
En aquesta nit meravellosa les herbes tenen
la seva màxima virtut, especialment les de caire misteriós,
com la mandràgora i la belladona, de les quals les bruixes
en fan ungüents. També les herbes aromàtiques
tenen les seves màximes propietats: la farigola, el romaní,
la berbena, la ruda, la sàlvia... i en general tota planta
collida avui, que s'anomenarà a aprtir d'ara Herba de Sant
Joan. Les llavors i flors de falguera tenen una virtut especial:
recollides al bell punt de la mitjanit, porten riquesa, perquè
es tornen unces d'or . S'hi ha d'anar amb un mocador de seda nou,
posat en set dobles, que cal posar sota la mata. No es pot tocar
la planta, s'ha d'espolsar amb un bastonet, sino, perd la seva virtut.
Una herbeta es cria al bosc,
la falguera anomenada,
que la nit de Sant Joan
s'espolsa, floreix i grana.
|