|
A la una canta
en gall, |
 |
|
Al sol li diuen
Llorens
i a la lluna Margarida; ella fa claror de nit i el sol la fa de dia. |
 |
|
PAREMIOLOGIA
CATALANA
|
|||||
|
23 JUNY
|
||
| Santoral | Sant Zenon i santa Agripina. | |
| Diades | Dia de les Nacions Unides de l'Administració Pública | |
| Llegendari | ||
| Paremiologia | Nit de sant Joan,
nit d'amoretes. Per sant Joan el primer bany. La nit de sant Joan, la més curta de l'any. |
|
| Festes | La vigília de sant Joan les revetlles, la coca, la Flama del Canigó, les fogueres i, a la matinada, els banys. | |
| Poblacions en festa | Arreu a Catalunya | |
| Tradicions i altres | Aquesta nit, el foc,
l'aigua i els vegetals prenen un caire màgic. El foc de sempre, ha tingut propietats purificadores, i el fum i la cendra de focs encesos en diades assenyalades, com la de la revetlla de sant Joan, participen d'aquestes propietats. Aquest foc purifica l'aire i allunya els mals esperits i bruixes que durant aquesta nit campen pel món. Saltar la foguera protegeix de certs mals i ballar al voltant conjura els mals esperits i propicia la fertilitat. L'aigua també es transforma i, a punta de dia, la rosada i les deus d'aigua són pures i plenes e bondat. El seu sol contacte és suficient per conservar la joventut i la bellesa eterna. En aquesta nit meravellosa les herbes tenen la seva màxima virtut, especialment la mandràgora i la belladona, amb les quals les bruixes fan els ungüents. Però també el romaní, la berbena, la farigola, la ruda, la sàlvia… i en general tota planta collida avui tenen les seves màximes propietats. Aquesta nit, així que fosqueja, cal anar a encendre les fogueres, saltar-les i ballar i, al punt de la mitjanit, moment culminant, fer provisió de plantes remeieres per a tot l'any. I després d'anar de revetlla, ballar i menjar coca, cap a la matinada, cal anar a prendre el primer bany al mar o al riu. |
|
 |
Fets històrics catalans El 23 de juny de 1931 sortí a Barcelona el primer número del setmanari satíric El Be Negre |
|
 |
Pastisseria festiva Aquesta nit la coca de Sant Joan torna és la protagonista de la sobretaula. Fa molts i molts anys cada veí posava un tant i es feien coques de veïns que tenien grans dimensions. L'encarregat de tallar-la i repartir era el veí més vell, i a l'hora de menjar tenien preferència els que es deien Joan. Les primeres coques es feien a casa. A poc a poc la gent va deixar que fossin els forners els encarregats de fer-les, i aquests van ser els que van introduir les coques ensucrades i amb pinyons. Quan es van fer a les pastisseries es van començar a afegir les fruites confitades. Les formes també han anat evolucionant. Antigament eren circulars i amb un forat al mig recordant el disc solar; però actualment són ovalades, les de brioix, o rectangulars, les de llardons. |
|