A la una canta en gall,
a les dues la gallina,
a les tres el rossinyol
i a les quatre ja és de dia.

Conten que santa Elionor era filla única d'uns pares molt rics, però com que era molt creient i anava per monja, no es volia casar. El seu pare, que es delia per ser avi, no parava de pressionar-la i ella, a la fí, consentí casar-se, amb la condició que el seu futur espòs lluís una barba de color verd. Què va dir! i què va sentir en Banyeta, que para orelles per tots racons... Tot seguit se li presentà un garrit minyó, amb una lluent barba verda que demanà la seva mà. Ja us podeu imaginar qui era el galant jove. Després de les noces s'encaminaren cap al castell del marit i aquest li digué que es podia passejar per tot el castell tret d'una cambra que estava tancada i barrada per un gran forrellat. Què hi devia haver darrere la porta? Elionor n'estava molt intrigada però no gosava obrir-la. Un dia arribà al castell una velleta que, com ja us heu pogut imaginar, era la Verge, i li obrí la porta misteriosa. Quin horror! Era l'Infern! i allà estava el seu home, amb una gran forca a les mans, enforquillant ànimes dolentotes i tirant-les a les calderes d'en Pere Botero. La velleta li digué que no passés ànsia i que seguís les seves instruccions, li facilità una carta per al seu espòs i desaparegué. La carta deia que el seu pare havia caigut greument malalt i que volia veure a la seva filla abans de morir. I així fou com tots dos s'encaminaren cap a la llar paterna. Però vet ací que quan arribaren prop d'una creu que li havia indicat la velleta, prop d'un rierol i el diable baixà del cavall per beure un glop d'aigua, començà a ploure, i ploure, i ploure a bóts i a barrals. Elionor s'abraçà a la creu i, al diable se l'emportà la gran torrentada que s'havia format en un moment. Allà restà Elionor enganxada, que ni el senyor bisbe la va poder separar de la creu. Cridaren una monja molt santa, nomenada Salvadora per veure què podia fer. Així que aquesta s'hi presentà, Elionor es separà de la creu i s'abraçà a la monja i, al moment, caigueren les dues, ben mortes. Tothom podé veure com llurs animetes s'encaminaven cap al cel.

Fets històrics catalans

L'1 de juliol de 1918 finalitza el Congrés de Sants, primer congrés federal de la CNT, després de la seva reconstrucció el 1915.

Fets històrics catalans

L'1 de juliol de 1929 arribà a Barcelona el F.C. Barcelona que acabava de guanyar, a Madrid, el campionat de lliga de futbol.