Conten que tanta era
la seva fama de miracler que arribà a orelles del governador
de Barcelona, la filla del qual tenia una estranya malaltia per la
qual no es trobava remei. El desconsolat pare envià servents
a cercar el sant amb l'esperança de guarir-la.
- Perdoneu que no us acompanyi a Barcelona,
pero no puc abandonar el meu lloc d'oraciói penitència.
No obstant pregaré a Déu per la guarició de
la filla del vostre senyor.- Els contestà el sant.
Pero Déu volgué que sant Antoni
complís el que se li havia demanat. Tot just els servents
havien arribat al palau del governador, l'ermità davallava
de dalt d'un núvol que l'havia transportat a la nostra ciutat,
deixant-lo en una platja que hi havia on ara es troba el Parc de
la Ciutadella, i que rebé el nom de Platja de Sant Antoni.
Així que posà els peus a la
sorra se li presentà una truja acompanyant un garrinet que
havia nascut coix d'una pota. Els grunys de la mare, que trencaven
el cor, demanaven el benestar pel seu fillet. La benedicció
del sant el guarí, meravellant tots els presents que tantost
anaren a dir-ho al governador. Aquest l'acompanyà a visitar
la seva filla a la qual tornà la desitjada salut.
La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo
mai més per res i va seguir-lo sempre per tot arreu. Conten
que en morir Sant Antoni, aquesta l'enterrà. Pero mai més
es separaren ja que en totes les representacions del sant, la trobem
als seus peus.
|