Per ordre de ses Majestats,
Els Reys Magos del Orient,
Tinc encàrrec de anuncarvos
Un gran aconteixement:
Cansats de pegar trompades
Per pobles que no fan res,
Han sabut que así en Alcoy
Tots son bons y faeners;
Y els chiquets y les chiquetes
Que son aquí volen més,
Ni ploren ni fan burrades,
Ni saben donar quefer;
Van a escola, son curiosos,
Matinadors y obedients.
Per aixó, els meus Siñors
Han carregat els gamells
Y cap a Alcoy, a la vesprada,
A les sinc, así es tendreu,
Que volen premiar a manta
Tan honrats antesedents.
Porten patins y pilotes,
Nines, carros, cavallets,
Pitos, flautes y tambors,
Automóvils, balóns, trens;
|
Caramelos a cabasos,
Peladilles, anisets,
Que volen tirar el burro
Per la finestra al carrer.
Ya eu sabeu, allà a les cuatre
Tot lo mon carregadet
De matraques y pandorgues,
Asquelles y cheulitats
Aneu al pont fent roido
Que això es lo que agrada als Reys.
No s'acosteu als cavalls,
Que els pobres animalets
No si veuen per darrere
Y vos faran un trinchet;
No tireu cap de pedrada
Ni escorfes ni datilets,
Que si vos veu el Rey Negre
Vos agarra dels cabells
Y ficarà dins de un sac
Y ya no vos vorem més.
Con que a les cuatre no falte
Fent roido
y no res més,
Cap de chic, allà en el pont
A esperar els nostres Reys.
Alcoi 1924
|