Llegendari |
Conten que estant Jesús i sant Pere,
dalt del cel, goitant què passava per la terra, es fixaren
en la botiga de mestre Eloi, ferrer de tall. I Jesús comentà:
- Mestre Eloi és un bon home, llàstima que sigui tan
cregut! Hauré d'anar-hi a donar un tomb a veure si li abaixem
aquests fums.
I baixà a la terra en forma de vailet. Així que arribà
al poble, s'encaminà cap a l'obrador de Mestre Eloi a buscar
feina. Al damunt de la porta penjava un cartell on s'hi podia llegir:
MESTRE DELS MESTRES ELOI,
l'únic que pot fer una eina escalfant només tres cops
el metall
- Déu vos guard, Mestre Eloi, tindríeu
feia d'aprenent per a un pobre vailet?
- Mmmmm
no, em fa l'efecte que no. Ja tinc tot el personal
que necessito.
Jesús marxà una mica apenat i seguí buscant
feina.
- Feina busqueu? - li respongué un vilatà - Això
rai, aneu a veure a Mestre Eloi que sempre té feina per a
qui n'hi demani.
- Ara en vinc i no me n'ha donada.
- Això és que no l'heu tractat amb el respecte que
ell vol. Com l'heu tractat?
- L'he tractat de mestre, amb tots els respectes.
- Ara ho veig. L'heu de tractar de mestre dels mestres Eloi i ja
veureu com us donarà feina.
Jesús se'n tornà cap a la ferreria i tornà
a preguntar:
- Déu vos guard, Mestre dels mestres Eloi, tindríeu
feia d'aprenent per a un pobre vailet?
- Ara mateix pensava que necessitaria un nou aprenent. Posa't un
davantal i vine a donar-me un cop de mà.
I es posaren a treballar. Al cap d'una estona Jesús comentà:
- Mestre dels mestres Eloi, com és que rescalfeu el ferro
tres cops per a fer l'eina?
- Et sorprèn, oi minyó? Tothom necessita fer-ho quatre
cops i jo, mestre dels mestres Eloi, amb tres cops només
en tinc prou.
- Si que em sorprèn, mestre dels mestres Eloi, perquè
d'allà on vinc, els aprenents només en necessitem
dos cops.
- No pot ser! A veure?
I, si, si, Jesús, rescalfant el ferro només dos cops,
pim, pam, pim, pam
deixà l'eina ben polida i ben acabada.
Eloi no digué res i s'allunyà. Al cap d'una estona
Eloi el cridà i li digué:
- Noi! Vine que em donaràs un cop de mà. He de ferrar
aquest cavall que m'acaben de portar.
- I dò, mestre dels mestres Eloi, que no ho podeu fer sol?
- Que no has vist mai ferrar un cavall? Es necessiten dues persones,
una per aguantar la pota i l'altre per a ferrar-lo.
- D'allà on vinc, amb un aprenent n'hi ha prou. Deixeu-me
fer i us ho demostraré.
I Jesús que agafa el cavall, li talla la pota, s'hi posa
bé per canviar-li la ferradura i torna a enganxar la pota
al cavall. Eloi, així que ho veié, pensà:
- Si un vailet ho pot fer, què no podré fer jo, que
sóc el mestre de mestres Eloi?
Agafà la segona pota del cavall, li tallà, li canvià
la ferradura i
per més que ho intentà, no pogué
tornar la pota del cavall al seu lloc. Fou en aquest moment que
Eloi esdevingué sant, ja que s'adonà de la seva supèrbia.
|