A la una canta en gall,
a les dues la gallina,
a les tres el rossinyol
i a les quatre ja és de dia.

Conten que estant Jesús i sant Pere, dalt del cel, goitant què passava per la terra, es fixaren en la botiga de mestre Eloi, ferrer de tall. I Jesús comentà:
- Mestre Eloi és un bon home, llàstima que sigui tan cregut! Hauré d'anar-hi a donar un tomb a veure si li abaixem aquests fums.
I baixà a la terra en forma de vailet. Així que arribà al poble, s'encaminà cap a l'obrador de Mestre Eloi a buscar feina. Al damunt de la porta penjava un cartell on s'hi podia llegir:

MESTRE DELS MESTRES ELOI,
l'únic que pot fer una eina escalfant només tres cops el metall

- Déu vos guard, Mestre Eloi, tindríeu feia d'aprenent per a un pobre vailet?
- Mmmmm… no, em fa l'efecte que no. Ja tinc tot el personal que necessito.
Jesús marxà una mica apenat i seguí buscant feina.
- Feina busqueu? - li respongué un vilatà - Això rai, aneu a veure a Mestre Eloi que sempre té feina per a qui n'hi demani.
- Ara en vinc i no me n'ha donada.
- Això és que no l'heu tractat amb el respecte que ell vol. Com l'heu tractat?
- L'he tractat de mestre, amb tots els respectes.
- Ara ho veig. L'heu de tractar de mestre dels mestres Eloi i ja veureu com us donarà feina.
Jesús se'n tornà cap a la ferreria i tornà a preguntar:
- Déu vos guard, Mestre dels mestres Eloi, tindríeu feia d'aprenent per a un pobre vailet?
- Ara mateix pensava que necessitaria un nou aprenent. Posa't un davantal i vine a donar-me un cop de mà.
I es posaren a treballar. Al cap d'una estona Jesús comentà:
- Mestre dels mestres Eloi, com és que rescalfeu el ferro tres cops per a fer l'eina?
- Et sorprèn, oi minyó? Tothom necessita fer-ho quatre cops i jo, mestre dels mestres Eloi, amb tres cops només en tinc prou.
- Si que em sorprèn, mestre dels mestres Eloi, perquè d'allà on vinc, els aprenents només en necessitem dos cops.
- No pot ser! A veure?
I, si, si, Jesús, rescalfant el ferro només dos cops, pim, pam, pim, pam… deixà l'eina ben polida i ben acabada. Eloi no digué res i s'allunyà. Al cap d'una estona Eloi el cridà i li digué:
- Noi! Vine que em donaràs un cop de mà. He de ferrar aquest cavall que m'acaben de portar.
- I dò, mestre dels mestres Eloi, que no ho podeu fer sol?
- Que no has vist mai ferrar un cavall? Es necessiten dues persones, una per aguantar la pota i l'altre per a ferrar-lo.
- D'allà on vinc, amb un aprenent n'hi ha prou. Deixeu-me fer i us ho demostraré.
I Jesús que agafa el cavall, li talla la pota, s'hi posa bé per canviar-li la ferradura i torna a enganxar la pota al cavall. Eloi, així que ho veié, pensà:
- Si un vailet ho pot fer, què no podré fer jo, que sóc el mestre de mestres Eloi?
Agafà la segona pota del cavall, li tallà, li canvià la ferradura i… per més que ho intentà, no pogué tornar la pota del cavall al seu lloc. Fou en aquest moment que Eloi esdevingué sant, ja que s'adonà de la seva supèrbia.

Fets històrics catalans

L'1 de desembre de 1873 començà la venda a Catalunya de les primeres targetes postals espanyoles.

Pastisseria festiva

El martell de sant Eloi és un tortell amb forma de volant de cotxe fet de pasta de brioix, farcit de massapà i fruites confitadesSant Eloi és el patró dels qui treballen el metall amb foc: ferrers, mestres d'obra blanca, argenters... En ser un patró amb tants i tant adinerats devots, els pastissers d'arreu del país fa anys que es van empescar el martell de Sant Eloi, que rememora la principal eina de treball del gremi i contribueix a endolcir la festa.