SEGONA PASQUA

Era típic, per la segona Pasqua, anar d'aplec. Havia estat molt famós el de l'ermita de sant Mus, a Rubí. De Barcelona sortien les diverses colles: la dels Xatos, les de sant Gem, les del Xambergo... La comitiva desfilava pels carrers en anar a l'ermita, allà celebraven l'aplec i, en tornar a la ciutat, desfilaven de nou pels carrers, això si, al davant l'estandard i qui més qui menys, lluïa a l'espatlla una forquilla, una mà de morter, un cullera, un ganivet, unes graelles, eines... tot fet de fusta i de grosses dimensions.

Els Cors Clavé també s'apuntaren a aquesta tradició i, amb el que havien recollit en llurs cantades arreu, per la segona Pasqua marxaven un parell de dies d'aplec o d'excursió. En tornar desfilaven també amb els seus estandards i instruments i estris de grans dimensions. Els carrers s'engalanaven i la gent sortia a rebre'ls, fent sonar traques, petards i focs artificials. Cada colla, en arribar a una plaça o lloc significatiu del barri, parava i cantava una cançó. Recordo que, de menut, pels anys cinquanta, el pare em deia: "Anem a veure l'arribada dels Coros!" i, dilluns de Pasqua Granada, anàvem, al vespre, a veure'ls arribar al Poble Sec. Era tot un espectacle.