A la una canta en gall,
a les dues la gallina,
a les tres el rossinyol
i a les quatre ja és de dia.

Al sol li diuen Llorens
i a la lluna Margarida;
ella fa claror de nit
i el sol la fa de dia.
PAREMIOLOGIA CATALANA

QUARESMA

Butlla: Indulto de la ley de ayuno y abstinencia

La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua. L'objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració pasqual. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.

Set setmanes de Quaresma
Només n'hem pogut menjar
Arengades rovellades
Sardines i bacallà

Tradicionalment, als Països Catalans, la quaresma es representava gràficament per mitjà d'una dona vella amb set cames (que simbolitzaven les set setmanes) i amb un bacallà a la mà, a la qual s'arrencava una cama cada setmana. Se l'anomenava la Vella Quaresma o també la Bacallanera, la Sarraïna, la Patorra, etc.

No poder menjar carn era tot un problema car de peix no n'hi havia, tret del bacallà salat o de les arengades, altrament dites "guardia civils" o "costelles de barril". De fet, qui n'havia de menjar per qüestions de salut o de caprici, només havia de comprar la Butlla corresponent que l'alliberava de tal abstinència, a l'església.

Si tot fossin setmanes santes i veremades, es matarien capellans i ases.
La Quaresma i la justícia són fetes per als pobres.
Anar més escorregut que un esmolet en Quaresma.
Si vols trobar la quaresma curta, manlleva diners per tornar per Pasqua.
Quaresma passada, fam acabada.
Quaresma ventosa, collita grossa. Però si massa en fa, ni palla ni gra.

Serra la vella o La jaia serrada:

El costum de serrar la jaia o la vella és conegut per tots els indrets de Catalunya, inclús dintre mateix de Barcelona. La mainada surt a colles pels carrers els dimecres o el dijous de mitja Quaresma, porta un pal o una estella i una serra, passa de casa en casa i fa aquesta pregunta: voleu fer serrar la vella? Allà on responen que si, entre tots fan l'acció de serrar el pal o l'estella mentre canten aquesta cançó:

Serra la vella que fa de bon serrar;
Guarda la jova que fa de bon guardar.
Virolet sant Pere, Virolet sant Pau
Que veniu de Roma, que porteu corona de sant Nicolau?
Mestressa, porteu pa, que la serra no vol passar,
Mestressa, porteu vi, que la serra no vol seguir;
Mestressa, porteu cansalada,
Mestressa, porteu ous, que demà serà dijous;
Mestressa, porteu oli, que la serra se'n va al dimoni.
Quatre pans, auatre vins, quatre de sang de bou,
Deu-me la paga que ja he serrat prou.

(Extret d'un article de la Gazeta de Vich del 29 de març de 1924)

Pastisseria festiva

 

Bunyols de Quaresma. Els bunyols de vent són boles de massa elaborades amb farina de blat, llard i ous i fregides a oli calent, podent arribar a doblar el seu volum. És per aquesta raó que se'ls denomina "bunyols de vent". Es poden farcir de crema, de xocolata…