|
|
||||||||||||||||
DIJOUS GRAS |
|||||||||||||||||
Pel dijous gras, carn fins el
nas.
Dijous gras, coques de llardons. El Dijous Gras està dedicat a fruir d'una alimentació abundant i greixosa com a preludi de les festes i en previsió dels quaranta dies d'abstinència que s'apropen. Per tal de fer-ho ben fet es feia mitja festa i se n'anaven al camp a celebrar un bon àpat consistent en truites de botifarra, cassola de Dijous Gras i, per postres, coques de llardons. Temps ha la quitxalla marxava amb el mestre a menjar-se la típica truita de botifarra, però abans feien una capta per la població per tal de costejar-se el dinar. Per aquest motiu passaven casa per casa cantant: Los romeus de la mare salada Per entendre el sentit del Dijous Gras cal saber que fins no fa pas gaire, entre la gent humil o poc acomodada, tant a vila com a pagès, el porc era l'únic aliment que alegrava els àpats. Els àpats normals consistien en un plat únic d'arròs, llegum o patates (un palt de vianda) amanit amb qualque tros de cansalada o botifarra. O també un plat de sopes i a córrer. El porc era l'única carn que es consumian. Tant sols en diades assenyalades, Nadal, la Festa Major o alguna celebració familiar d'importància, es menjava pollastre o conill. Els ous eren un altre menjar considerat de luxe i les mestresses els guardaven per vendre'ls als traficants d'ous que recorrien les masies i només en reservaven alguns per als malalts de la casa, si és que n'hi havia. Anys ha, m'explicava una dona gran que, quan va fer la primera comunió el seu pare li preguntà: - I què vols que et regali, Laieta? El volia ferrat perquè així el podia veure sencer. Tenia por que n'hi manllevessin un tros si el demanava en truita.
|