A la una canta en gall,
a les dues la gallina,
a les tres el rossinyol
i a les quatre ja és de dia.

Al sol li diuen Llorens
i a la lluna Margarida;
ella fa claror de nit
i el sol la fa de dia.
PAREMIOLOGIA CATALANA

DIJOUS GRAS

Pel dijous gras, carn fins el nas.
Dijous gras, coques de llardons.

El Dijous Gras està dedicat a fruir d'una alimentació abundant i greixosa com a preludi de les festes i en previsió dels quaranta dies d'abstinència que s'apropen. Per tal de fer-ho ben fet es feia mitja festa i se n'anaven al camp a celebrar un bon àpat consistent en truites de botifarra, cassola de Dijous Gras i, per postres, coques de llardons.

Temps ha la quitxalla marxava amb el mestre a menjar-se la típica truita de botifarra, però abans feien una capta per la població per tal de costejar-se el dinar. Per aquest motiu passaven casa per casa cantant:

Los romeus de la mare salada
Que no poden caminar:
Vinguen ous i botifarra
I diners per anar a gastar.

Per entendre el sentit del Dijous Gras cal saber que fins no fa pas gaire, entre la gent humil o poc acomodada, tant a vila com a pagès, el porc era l'únic aliment que alegrava els àpats. Els àpats normals consistien en un plat únic d'arròs, llegum o patates (un palt de vianda) amanit amb qualque tros de cansalada o botifarra. O també un plat de sopes i… a córrer. El porc era l'única carn que es consumian. Tant sols en diades assenyalades, Nadal, la Festa Major o alguna celebració familiar d'importància, es menjava pollastre o conill.

Els ous eren un altre menjar considerat de luxe i les mestresses els guardaven per vendre'ls als traficants d'ous que recorrien les masies i només en reservaven alguns per als malalts de la casa, si és que n'hi havia.

Anys ha, m'explicava una dona gran que, quan va fer la primera comunió el seu pare li preguntà:

- I què vols que et regali, Laieta?
- Un ou ferrat! - li contestà.

El volia ferrat perquè així el podia veure sencer. Tenia por que n'hi manllevessin un tros si el demanava en truita.

Pastisseria festiva La coca de llardons és una coca dolça típica del Pirineu català. És gairebé una empanada, però en pla i amb una altra massa. Té una textura més aviat seca gràcies a la massa de pasta de full, i és molt calorífica, la qual cosa explica el seu orígen pirinenc. A tota Catalunya és típica pel Dijous gras.

Ingredients
1 làmina de pasta de full (260g)
150g de llardons
1 ou
Sucre
Pinyons
Farina per empolsinar el marbre

Elaboració
Triturem els llardons i els reservem. Empolsinem el marbre amb farina i hi estenem la pasta de full. A continuació hi repartim els llardons triturats. Pleguem la massa en tres parts i després fent un quadrat. Hi passem el corró. Repetim l'operació fins que els llardons ens quedin ben integrats a la massa. Col·loquem la coca en una safata de forn i la pintem amb l'ou batut. Hi tirem els pinyons i un bon grapat de sucre. La fiquem al forn que prèviament l'haurem escalfat a 180º. La coem uns 20 minuts o fins que sigui rossa.