L'element principal i més popular del Corpus fou, des dels seus inicis, la processó, veritable aparador mòbil de les forces públiques, tant religioses com civils, de la ciutat. En ella desfilaven pels carrers principals el clero, ben gerarquitzat, les autoritats i els prohoms de la vila, els gremis, les associacions i agrupacions, els convents i les confraries, tots amb la màxima pompa i vistositat possibles. Però també era un llibre obert on es podien llegir les veritats cristianes i la història sagrada.

El temps l'anà modificant adaptant-la a l'època i als gustos imperants: s'eliminaren passos, i s'incorporaren entremesos de caire profà. Alguns autes sacramentals prengueren gran volada deixant de desfilar per establir-se en les places per on passava la comitiva.

El cert és que la festa del Corpus passà ben aviat a ser indubtablement la més rica de les manifestacions folklòriques del nostre pais: el ball de diables, els cavalls cotoners, el drac, el bou, la mulassa, el lleó, l'àliga, els gegants i els nans, els balls de bastons... no eren més que alguns dels entremesos de la processó.

L'única joia folklòrica de Corpus que ens ha arribat viva és La Patum de Berga. En ella hi trobem elements ben antics com el salt de les maces o diables que cauen morts als peus de l'Arcàngel Sant Miquel, el ball dels turcs i cavallets o lluita del bé i del mal, la guita o mula guita, que representa al cabdill moro que dominà Berga, transfigurat en un monstre infernal que treu foc per la boca, o el ball de l'àliga, al·legoria de la ciutat de Berga. D'altres elements s'han anat incorporant a la festa com són els gegants i els nans, d'aparició més tardana.

També era costum engalanar el claustre de la catedral amb enramades i flors i eren els escolans els encarregats de fer-ho. En premi, rebien ous que es bevien tot seguit. Conten que fou un d'aquests qui, per distreure's, el posà damunt del brollador fent-lo ballar. És un costum ben arrelat anar al claustre de la Catedral o a la Casa de l'Ardiaca a veure l'ou com balla.

El costum de les enramades i de les catifes de flors és relativament modern puix que arrenca de mitjans del segle passat. Una catifa al carrer ha estat sempre signe de respecte per la persona que ha de passar. Per aquest motiu, moltes de les nostres poblacions engalanaven els carrers per on havia de passar la processó amb catifes florals.

Paremiologia

De prop o de lluny, Corpus pel juny
Alabat sia el Corpus, que sempre cau en dijous!
Alabat sia el Corpus, que fa els dies llargs i no porta dejuni.