CARNAVAL

El Carnaval, tal com ens ha arribat, té una connotació bàsicament religiosa jaque és la resposta prèvia o preparació popular a larigorositat que imposarà ben aviat l'Església amb els preceptes quaresmals. Carnestoltes, o carns tretes, és el llindar de l'abstinència. Cal aprofitar doncs els darrers dies amb excessos de tot tipus, fer el que ben aviat restarà prohibit: la carn, el vi, el ball, la disfressa, el sexe…

Pel temps de Carnestoltes molt vi i molts poca-soltes.
Per als boigs tot l'any és Carnestoltes.
Casament de Carnaval, casament que res val.
Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots Sants.

Tot i que es considera Carnestoltes un període que arrenca per sant Antoni del porquet,

Per sant Antoni es comença a fer el toni.

i acaba el Dimecres de Cendra, els dies més característics d'aquest cicle s'escauen precisament just abans de la Quaresma.

Dijous Gras o Llarder és el dia que marca l'inici dels abusos culinaris: truites de botifarra, botifarres d'ou, cassolada de Dijous Gras…

Divendres i dissabte no tenen gaire importància però ja se celebren balls de lluïment i balls de disfresses.

Diumenge de Carnaval és el gran dia amb l'arribada del Carnestoltes, rei del Carnaval, que presidirà les festes: pregó, balls, danses, mascarades… i a la tarda, la rua o desfilada de màscares, comparses, carrosses… pels carrers. A la nit ball i desenfrè.

Dilluns i dimarts de Carnaval continua la saragata essent importants els dinars comunitaris a la plaça, dedicats però als pobres del terme i on tothom hi té cabuda.

Dimarts de Carnaval, a a tarda, és el moment del judici i mort del Carnestoltes, seguit del seu enterrament, que marca la fi de la bogeria col·lectiva.

Dimecres de Cendra, primer dia de Quaresma, és el dia de l'enterrament de la sardina com a símbol de la fi de les relacions sexuals, que, fins el diumenge de Resurecció, no es podran mantenir.

Pastisseria festiva	Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Té l'aspecte d'una coca petita, però és més cruixent. Al Vendrell es mengen per Carnestoltes, però en alguns pobles del Baix Camp, com a Vilaplana, s'anomenen "bunyols de setmana santa" i es mengen per pasqua, mentre que a d'altres com La Febró es mengen durant la festa major.