23 ABRIL
|
Santoral |
Sant Jordi |
|
Diades |
Dia del llibre |
Llegendari |
Conten que un monstre
ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar
i nedar, i tenia l'alè pudent i emmetzinador, s'instal·là
prop de Montblanc. Era l'estrall dels ramats i de la gent i per tota
aquella contrada regnava el terror més profund. El poble va
decidir que cada dia una persona li serviria de presa. Ho van provar
i va donar resultat. A partir d'aquell dia, cada matí feien
el sorteig i, a qui li tocava, el menaven prop de la cova del drac...
i ja t'ho faràs. Però vet ací que un dia li tocà
a la filla del rei. Quin esglai! Hi ha qui s'oferí per anar-hi
en lloc seu. Però el rei fou inflexible: "Si li ha tocat,
li ha tocat!". La princesa sortí tota soleta i, xanet
xanet, s'encaminà cap al catau de la fera, mentre el poble,
de la muralla estant, contemplava desconsolat i alicaigut com la joveneta
desapareixia bosc enllà. Però fou el cas que se li presentà
un cavaller, cavalcat en un cavall blanc i amb una armadura daurada
i lluent. "Fugiu rabent" li digué la donzella "Per
aquests verals hi ha un drac que us farà xixina!". Però
el cavaller li respongué: "No patiu, he vingut expressament
per alliberar-vos a vos i a la ciutat del drac malvat". En aparèixer
la bèstia, el cavaller s'hi encarà i el malferí.
El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bèstia pel
coll amb una cinta i la donà a la princesa perquè ella
mateixa el portés a la ciutat. El drac la seguí, tot
mansoi. |
Paremiologia |
Sant Jordi mata l'aranya.
Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat. (A partir d'avui es veuen
molts més insectes)
Per Sant Jordi, l'espiga a l'ordi.
Per sant Jordi espiga l'ordi, per sant Marc espiga el blat.
Si trona per sant Jordi, blat, xeixa i ordi.
Pluja per sant Jordi i sant Marc, porrons i barrals trencats. (malament
per la vinya)
No diguis hivern passat que sant Jordi no hagi estat. |
Tradicions i altres |
Sant Jordi, patró de Catalunya. Festa
fel llibre i de la rosa.
Alcoi: Festes dels Moros i Cristians
|
|
Són moltes
les llegendes que, en la conquesta d'una ciutat o fortalesa catalanes,
enmig de les batalles apareix sant Jordi per donar un cop de mà.
|
|
Les Corts Catalanes,
l'any 1459,van decretar festa el dia de Sant Jordi. Des de molt abans
la Generalitat celebrava una solemne funció a la capella del
Palau del General.Hom repartia ramellets de flors a les dames que
hi assistien. En ésser dissolta la Generalitat, es permeté
al poble l'accés a la capella i d'aquesta època data
la fira de roses, anomenada fira dels enamorats. Hi anaven les parelles
i ells firaven llurs companyes amb un ram de roses. |
|
La tradició
del llibre és molt més recent. Fou el 1926 que Alfons
XIII "el cametes" establia la que s'anomenava "Fiesta
del libro español". El decret especificava: "...
en España la fiesta anual del libro español en la perdurable
fecha del natalicio del inmortal Cervantes." Aquesta diada fou
en principi , el 7 d'octubre, però només va durar cinc
anys, ja que la data del naixement de Cervantes no estava clara. Per
aquest motiu es passà ràpidament al 23 d'abril, aniversari
de la seva mort. |
|
Els Jocs Florals són
la festa de la poesia. Les seves arrels les hem d'anar a buscar a
l'edat mitjana quan el centre cultural d'Europa es trobava acavall
dels Pirineus, on la llengua d'Oc era la llengua dels trobadors i
de la poesia. Van néixer al segle XIV a Tolosa. Barcelona va
seguir el seu exemple i els instaurà el 1393 i continuaren
fins ben entrat el segle XV. Fou la Renaixença que, cercant
la nostra identitat perduda, retrobà les velles arrels. Gràcies
als Jocs Florals se li donà nova volada en el món de
les lletres i de la poesia. |
 |
Fets històrics catalans
El 23 d'abril de 1976 sortí a Barcelona
el primer número del diari Avui, primer diari en català
editat a Catalunya des del final de la guerra espanyola.
|
 |
Fets esportius catalans
El 23 d'abril de 1943 es funda a Barcelona
el CD Hispano-Francès començant a practicar el voleibol
a Barcelona.
|
 |
Pastisseria
festiva
El pa de Sant Jordi és un pa,
o bé un pastís de brioix, on s'hi ha barrejat sobrassada,
de tal manera que en tallar-lo s'hi poden apreciar les quatre barres
de la Senyera.
|
|