A, el mestre em va pegar.
E, jo no sé per què.
I, jo no vaig venr.
O, jo no estava bo.
U, no ho diguis a ningú.
A el mestre amb va
pegar.
E jo no ser perquè.
I perquè no vas venir?
O perquè no estava bo.
U el burro seràs tú.
Un, dos, tres,
Ja l'he pres;
Dos tres quatre,
Ara una altra;
Tres, quatre, cinc,
Ja la tinc;
Quatre, cinc, sis;
Passa llis;
Cinc, sis, set,
No fa pet;
Sis, set, vuit,
Jo la vull;
Set, vuit, nou,
No em cou;
Vuit, nou, deu,
No l'haureu;
Nou, deu, onze,
No s'enfonsa;
Deu, onze, dotze,
No s'esbotza.
Un plat pla blanc ple de pebre,
ple de pebre, un plat pla blanc ple de pebre negre està.
Pere Pau, pintor pastera, pinta
portes per poc preu.
En Pau, al peu del pou, s'ha fet
mal amb el piu del poal al peu. Si no hagués estat en Pau
tan pau i no hagués anat al peu del pou, amb el piu del
poal no s'hauria fet mal al peu.
Pols pels plats, Paula, no em
plau. Vols que et planti una plantofada?
Paula para la taula que el pare
ja vé. Que la pari en Pere que jo no puc.
En Pau s'ha fet mal amb el piu
del peu del pou i ha rebut un cop de cup al cap.
De ploure, prou plou, però
plou poc.
Plou poc, però pel poc
que plou, plou prou.
Prou plou, però plou poc.
Pere Pascual Pelon, perruquer
perfumista, pela per poc preu, parroquians pobres i pelats.
Pere Peret pintor, premiat per
Portugal, pinta pots i potingales.
Pere Pérez, perruquer,
pentina perruques per poques pessetes i posa pues a les pintetes.
Peret, treu-te el pot del pit,
que put.
Papa posa pa per a en Peret.
En Pere, petit pintor, premiat
per Portugal, pinta pots i potinguetes per posar pebre picant.
Pere Pau Palom, portugès,
pinta paisatges de París per a persones pobres.
A Pinto, Joan Ponte, per la pintura
despunta, i un pont, de punta a punta, pinta Ponte a Pinto.
Pata, peta, pita, pota, pilota.
Perquè puc, pots, perquè
pots, puc, però si tu no pots, jo tampoc puc.
Qui un pam de capa parda compra,
un pam de capa parda paga. Qui un pam de capa parda ha comprat
un pam de capa parda ha pagat.