| A, el mestre em va pegar. E, jo no sé per què. I, jo no vaig venr. O, jo no estava bo. U, no ho diguis a ningú. |
|
|
| A el mestre amb va
pegar. E jo no ser perquè. I perquè no vas venir? O perquè no estava bo. U el burro seràs tú. |
| Un, dos, tres, Ja l'he pres; Dos tres quatre, Ara una altra; Tres, quatre, cinc, Ja la tinc; Quatre, cinc, sis; Passa llis; Cinc, sis, set, No fa pet; Sis, set, vuit, Jo la vull; Set, vuit, nou, No em cou; Vuit, nou, deu, No l'haureu; Nou, deu, onze, No s'enfonsa; Deu, onze, dotze, No s'esbotza. |
|
PAREMIOLOGIA
CATALANA
|
|||||
 |
La O oberta i la O tancada L'ós menja l'os. El gros gos ros no vol l'os tot sol. Vol un bombó com jo. Dóna a la dona el sabó bo de la bossa. Per què diem bóta a la bóta i no a la pilota, si el que bota és la pilota i no la bóta? Bóta picota picotí de bóta; qui no dirà bóta picota picotí de bóta, no beurà vi de la bóta. Els ossos dels óssos són més grossos que els ossos dels gossos. Aquí sobre hi ha un sobre sobrer que s'obre. De ploure, prou plou, però plou poc. Plou poc, però pel poc que plou, plou prou. Prou plou, però plou poc. Paco, Paco, a poc a poc, tu no saps, jo tampoc. Paco guarda les poques copes que, a poc a poc, Paca toca i taca. La nena rossa té una rosa roja. |