| A, el mestre em va pegar. E, jo no sé per què. I, jo no vaig venr. O, jo no estava bo. U, no ho diguis a ningú. |
|
|
| A el mestre amb va
pegar. E jo no ser perquè. I perquè no vas venir? O perquè no estava bo. U el burro seràs tú. |
| Un, dos, tres, Ja l'he pres; Dos tres quatre, Ara una altra; Tres, quatre, cinc, Ja la tinc; Quatre, cinc, sis; Passa llis; Cinc, sis, set, No fa pet; Sis, set, vuit, Jo la vull; Set, vuit, nou, No em cou; Vuit, nou, deu, No l'haureu; Nou, deu, onze, No s'enfonsa; Deu, onze, dotze, No s'esbotza. |
|
PAREMIOLOGIA
CATALANA
|
|||||
 |
La E oberta i la E tancada El bel és ben bé d'un be. En Pere té una pera. El nét va net. Després s'ha desprès el quadre. Què fer? cafè. La Mercè pren cafè amb plaer. En Sebastià rosega la seva ceba. El cafè em va bé després del be. En Peret té una pera per al nét que era a l'era. Deu ben drets són plens de pèl, res, res, res. Set nens nets són plens de mel. Set ceps secs i set xicres xiques. Era a l'era amb la pera del pare d'en Pere. |